“La principal dialèctica és entre l’Estat i els moviments socials, protagonistes del procés de canvi” (I)

5 Abril 2011 § Deixa un comentari

Foto: N.R.

L’Aníbal Garzón té 28 anys. Natural del barri de Can Parellada, a Terrassa, es va llicenciar en Sociologia i en Relacions Internacionals a Amèrica Llatina a la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona). Posteriorment, va fer un màster en Desenvolupament Internacional.

Confessa que “sempre havia tingut interès en Amèrica Llatina”, fet que l’ha dut a viatjar per Cuba, Colòmbia (on hi va treballar com a voluntari per IPO –International Peace Observatory-), Veneçuela (coneixent el barri 23 de enero, de Caracas, de la mà de la Coordinadora Simón Bolívar) i Argentina, “però com a turista”. També va estar un temps a Angola.

Ara fa un any va aterrar a Bolívia, “amb interès per conèixer el procés d’emancipació i els moviments socials del país”. De fet, l’Aníbal ha estat implicat en política des dels 16 anys, quan va entrar al PCC (Partit dels i les Comunistes de Catalunya), però en va sortir el 2003 en no acceptar la línia revisionista. Des d’aleshores, s’ha centrat en tasques de comunicació: Radio Kaos, col·laboracions regulars a Kaos en la red, i suport a la candidatura europea, l’any 2009, d’Iniciativa Internacionalista. També ha treballat junt amb l’AVV de Can Parellada.

Va arribar a Bolívia amb una feina sota el braç, a través d’una ONG a Barcelona, per treballar a El Alto amb Yanapi. Ell volia veure com, “a diferència de Veneçuela, hi ha a Bolívia un enriquiment a través dels moviments socials de base i un procés d’emancipació de les cultures indígenes”. Però com que la feina de cooperació no li agrada molt i prefereix la tasca política, actualment treballa a l’aparell de comunicació del MAS (Movimiento al Socialismo). A part, fa tasques militants al setmanari La Época, on s’encarrega de les seccions d’América en marcha (seguiment de governs de l’ALBA –Alianza Bolivariana para los Pueblos de Nuestra América-); ingerència (imperialisme a Amèrica Llatina); i tendències emancipatòries (sobre el ‘socialisme del segle XXI’).

De quin procés parlem?

“Sóc força crític. Considero que és un procés socialdemòcrata, no arriba més enllà, però es pot interpretar com a revolucionari dins una Amèrica Llatina que lluita contra el neoliberalisme”. Segons comenta, hi ha un Estat que té economia mixta, “s’està potenciant un capitalisme andí, creant una burgesia nacional en contra d’una burgesia imperialista, transnacional”.

Per ell, la clau està en trencar les relacions de dependència de centre-perifèria, “però això no es trenca amb el capitalisme”. D’aquí que això porti a conflictes molt forts entre moviments socials i Estat. “Aquesta és la dialèctica principal”, assegura.

“Els moviments socials volen anar més enllà del capitalisme. L’Estat vol insertar els moviments socials i els indígenes dins el capitalisme. Però ara, l’Estat ha trencar relacions amb els moviments socials i fa relacions amb el Comité Cívico de Santa Cruz”, burgesia transnacional, bel·ligerant opositora del govern i molt propera a l’ultradreta.

L’Aníbal ho descriu com un intent de “construir el país amb tothom”, a diferència del que s’havia fet fins ara; però “això allunya el procés d’una revolució”. “Evo està cooptant sectors reaccionaris per insertar-los dins el capitalisme. Vol construir una nació amb diferents classes socials. No ha afectat als guanys de la burgesia de Santa Cruz, i la UJC (Unión Juvenil Cruceñista, d’ultradreta) ha entrat dins el procés de canvi”.

Ell en fa una similitud amb la ‘transició’ espanyola i l’intent d’integrar el màxim de subjectes possibles per no trencar aquest model d’Estat capitalista. Abans, els indígenes no estaven a l’Estat, “es consideraven només aimares, per exemple”. Ara, l’Evo és un exemple que es poden integrar els indígenes. “Com ha pogut arribar l’Evo al poder?, es converteix en una imatge”. I la segona imatge és el vicepresident, Álvaro García Linera, “que representa els blancs. Així no hi ha confrontació i hi ha unitat nacional per fer un capitalisme bolivià”.

Tagged:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading “La principal dialèctica és entre l’Estat i els moviments socials, protagonistes del procés de canvi” (I) at a destemps.

meta

%d bloggers like this: