“Tots els sectors històricament exclosos de Bolívia, ara estan al poder” (I)

2 Abril 2011 § Deixa un comentari

Foto pròpia

En Víctor Roldán té 27 anys. Natural de Málaga (Andalusia), és enginyer hidràulic. La seva experiència militant té molt a veure amb la solidaritat amb Cuba, on hi va anar l’any 2006. Després, va viatjar a Austràlia i l’Estat francès.

Fou precisament en aquest darrer Estat on va conèixer un parell de militants independentistes valencians. Allà, a part d’aprendre una mica de català, es va començar a formar. Es considera marxista revolucionari, de línia guevarista respecte la confrontació amb els PC (partits comunistes) ‘clàssics’, a partir d’un humanisme revolucionari.

“Cuba em va despertar, vaig veure-hi una realitat espectacular, molts avenços socials, la formació de la gent, una altra forma de concebre la vida. Tenen menys recursos materials però molta més riquesa humana”, afirma rotundament.

A Austràlia va col·laborar amb la campanya Manos fuera de Venezuela i amb l’ambaixada veneçolana, i va militar durant set mesos al Movimiento Alianza Socialista. Va tornar a Cuba alguns cops més; el darrer, el 2008, quan també va passar per Veneçuela. Precisament aquell any va tenir lloc el X Congreso de Economistas sobre Globalización y Problemas de Desarrollo, muntat per Fidel Castro. “Hi havia des d’intel·lectuals d’esquerres fins a tecnòcrates: FMI, BM, cooperació internacional, socialdemocràcia mundial… per tal que els i les intel·lectuals i militants d’esquerres compromesos/es amb els processos revolucionaris, els plantessin cara”.

A Veneçuela va conèixer diferents EPS (Empreses de Producció Social) i la cogestió, etc. “Això em va despertar. Però no tenia diiners ni experiència laboral per quedar-m’hi a treballar”.

De retorn a Andalusia, va estar treballant per poder fer calaix. Mentre, també militava al Colectivo de Solidaridad con América Latina ‘Macondo’, on organitzaven xerrades,  cine-fòrums, campanyes contra les transnacionals, contrainformació, etc. “La base militant del col·lectiu és d’Izquierda Anticapitalista”. Feien recolzament als processos de canvi d’Amèrica Llatina.

El projecte del liti

Va venir a visitar dos companys militants que estaven en una missió a Bolívia a través de CEPS (Centro de Estudios Políticos y Sociales), fundació política d’IU (Izquierda Unida) que fa recolzament tècnico-jurídic als processos i que han estat assessors d’algunes constituents d’Amèrica Llatina.  En Víctor va venir a Bolívia per tres mesos, i li van presentar un persona que li va proposar recolzar el projecte del liti, “un dels projectes més vanguardistes per trencar amb el paradigma d’explotació a Bolívia, la dependència extractivista”, assegura. Ell sempre havia estat molt crític, tot i que reconeix que hi ha hagut canvis importants.

Va treballar en el projecte del liti de novembre de 2009 a novembre de 2010. “T’adones que és molt difícil canviar el paradigma, que un Estat articuli els moviments populars des d’un sistema capitalista i amb una política de govern que no és revolucionària”. Per a ell, un dels principals problemes és que el principal ideòleg del govern és García Linera (el vicepresident); “ell és etapista, vol incentivar la burgesia nacional, perquè assegura que és la manera de crear una classe treballadora”.

El liti és l’únic projecte 100% nacional, sorgeix d’una història de lluita dels moviments socials per defensar els recursos naturals. “Quan Evo arriba al poder, els moviments socials proposen aprofitar-lo, però amb la condició que sigui estatal”.

És un projecte molt ambiciós, “perquè has de trencar amb el paradigma de l’explotació, cap a l’aprofitament i la gestió sostenible dels recursos. Però quin és el problema? Que el liti està molt en boga. I ha estat el govern qui, en lloc de centrar-se en una gestió revolucionària del projecte, ha alimentat les ànsies de les transnacionals”.

En Víctor denuncia que no han format un equip tècnic propi bolivià, sinó que han dit que seran la font de combustible mundial per canviar el parc automobilístic mundial. “Això ha paralitzat el projecte, tothom s’hi ha interessat i ara, les transnacionals exigeixen ja el liti”. A més, el projecte s’ha terciaritzat, “es va eliminar tota la planificació pública i s’hi han ficat subempreses. Tindrà els mateixos problemes (ineficiència estal,…) sense trencar amb el paradigma”.

No obstant, el gerent nacional del projecte, actualment, és Luis Alberto Echazú; s’hi afegeix quan el projecte ja porta dos anys. Marxista revolucionari, històric lluitador, tot i provindre de la burgesia d’esquerres revolucionària, pertanyent al maoista PCML (Partido Comunista Marxista Leninista) i ex-ministre de Mineria. Ha influït perquè el projecte fos 100% estatal.

Tot i això, el projecte està a càrrec de la COMIBOL (Corporación Minera de Bolivia), una “entitat burocràtica que no està compromesa amb el procés; el seu director té més poder que el ministre de Mineria. És com una empresa pública que s’encarrega de tota la gestió minera de Bolívia. Està plena de buròcrates de dretes que impedeixen que s’apliquin paradigmes revolucionaris. Fins i tot, han torpedinat el projecte”, assegura.

Tagged:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading “Tots els sectors històricament exclosos de Bolívia, ara estan al poder” (I) at a destemps.

meta

%d bloggers like this: