“Les ajudes veneçolana i cubana són un canvi de lògica i de paradigma, que forma part d’aquest procés” (I)

28 Març 2011 § Deixa un comentari

Foto pròpia

Na Leila Pérez té 26 anys. Natural de Cochabamba, milita a l’organització marxista Juventud Socialista Rebeldía y Dignidad (per no confondre’s amb la JS del Partido Socialista). L’organització, d’àmbit local de la seva ciutat, nasqué l’any 2007; ella hi és des dels inicis. De fet, abans ja havia participat en una altra organització, un grup de joves amb la iniciativa d’organitzar-se. “A partir del 2003, la gent es volia involucrar, tothom tenia ganes de fer coses”.

Jovent antifeixista

Així, per exemple, també va participar de la Coordinadora Juvenil Antifascista Boliviana, un intent de coordinació d’organitzacions juvenils. La proposta va sorgir arrel dels fets de l’11 de gener de 2007, quan la drea racista i feixista de Cochabamba va voler ‘expulsar els indígenes de la ciutat perquè tornessin a les muntanyes’, agredint a persones i arribant-ne a assassinar dues d’elles. La resposta juvenil antifeixista fou molt important aquella jornada, i entre les files racistes també hi hagués una baixa mortal.

Aquell dia, “grups de joves de dreta molt ben organitzats colpegen (pals, bats de beisbols, pedres, esctus) i ataquen a gent que s’està mobilitzant pel respecte al vot (havia sortit NO a les autonomies, amb un 63% al departament de Cochabamba). Eren joves que volien massacrar la gent, amb un clàssic discurs racista”, explica.

L’11 de gener va generar sensibilització, molt jovent s’involucra en política. “Van morir dos companys nostres, i hi hagués molts ferits”. El prefecte de Cochabamba, aquells dies, era Mandref Reyes Villa, ex militar format a l’Escuela de las Américas, el centre de formació ianqui de la repressió contrarevolucionària a Amèrica Llatina. Reyes Villa havia estat, anterioment, alcalde de Cochabamba durant 10 anys.

“Fou en aquest context que el jovent veu la necessitat d’organitzar-se, de motrar una posició juvenil diferent”. Així, la Coordinadora buscava una acció més conjunta de les accions juvenils. Però les pròpies característiques del procés, les diferències es noten més, sobretot a mesura que avança el procés. “Enfront de la dreta, tothom estem unit, no hi ha divisó”.

Però a mesura que el MAS guanya espai, les diferències sorgeixen. “Hi havia des de troskistes fins a humanistes, passant per marxistes, comunists, indigenistes, feministes… també gent que no trobava un altre espai de militància”. Un any després dels fets, la coordinadora es va encarregar de recordar què havia passat, “perquè molt gent no ho sabia o ja ho havia oblidat”. Poc després, però, la coordinador com a tal es desfà malgrat segueixen els contactes i coordinacions bilaterals entre algunes organitzacions.

Lluita solidària i internacionalista

Na Leila és delegada de la JSRD a la Casa del ALBA (de solidaritat amb Veneçuela, existent des del 2006) i al Movimiento de Solidaridad con Cuba (que existeix des de fa 10 anys). Fan acompanyamet a les brigades cubanes. “Cuba sempre ha recolzat a Bolívia, però amb Evo al govern, ha augmentat l’odi contra Cuba. Ara, el prefecte i l’alcalde són del MAS, però abans calia plantar més cara”, afirma.

Així, des del Movimiento treballen en la campanya per la llibertat dels cinc presos cubans engarjolats als EUA; en contra del bloqueig; i fan front a la guerra mediàtica, “tant forta aquests darrers anys amb això dels suposats ‘presos polítics’”, etc. Volen arribar a la gent, que coneguin la realitat cubana per contrarrestar la campanya internacional contra Cuba. Així, resumeix la tasca en “informar i sensibilitzar”.

Per una altra banda, hi ha la cooperació amb l’ALBA, que ella veu molt positiva. “Semblem un país d’indigents. Sempre Bolívia ha estat un país ‘pobret’, on la gent ve a ‘ajudar’. Amb l’ALBA, no hi ha caritat, és solidaritat, complementarietat. Cal abandonar la lògica que ‘rebem perquè som pobres’: Cuba et dóna el que li falta, no el que li sobra”, assevera. I critica que la societat boliviana sempre es plantegi que ha de rebre, mai donar. “Les ajudes veneçolana i cubana són un canvi de lògica, de paradigma, que forma part d’aquest procés”.

“Cal sensibilitzar la gent en solidaritat internacional, creiem en un món diferent, això n’és una mostra. Però els mitjans aconsegueixen que la gent hi estigui en contra!”, exclama irritada. “I és que el govern també ha de canviar la lògica: no és el mateix rebre de la cooperació espanyola que rebre una brigada mèdica cubana”. Segons ella, això també ho haurien de tenir en compte les organitzacions socials.

Posa un exemple: el programa Evo cumple, ha rebut 5 milions de dòlars per part de Veneçuela, “però no es fa propaganda perquè són diners de Veneçuela. Així la gent no es pot sensibilitzar amb els altres processos”, critica. De fet, aquesta manca de propaganda, de difusió política respecte Veneçuela, és criticada per molta altra gent. “No estem estenent mecanismes de complementar-nos amb aquests altres processos, de vincular-nos-hi, de ser-hi solidaris… i aquest és l’únic camí que ens permetrà avançar”.

Així, la Casa del ALBA ha funcionat més com a “apagaincendis” que no pas una altra cosa, perquè sempre que Chávez visita Bolívia es munta algun escàndol. “És fonamental reconèixer l’apreci que tenien per l’ajuda i el suport, i per canviar la lògica de cooperació amb Bolívia”.

És un canvi en les relacions internacionals que havien tingut fins ara. “Abans, la lògica era ‘com que em dónes, em manes’. Ara rebem sense haver-nos de sotmetre, però és quelcom que la gent encara no té assumit”. Admet que Bolívia té molt solidaritat de les organitzacions polítiques a Amèrica Llatina.

Tagged:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading “Les ajudes veneçolana i cubana són un canvi de lògica i de paradigma, que forma part d’aquest procés” (I) at a destemps.

meta

%d bloggers like this: