“L’assemblea feminista va crear un espai de construcció del país i de naltros mateixes” (I)

24 Març 2011 § Deixa un comentari

Foto pròpia

N’Adriana G. Arroyo és educadora i membre de l’Assemblea Feminista de La Paz. A la població de El Alto, al Casal Juvenil Cultural, hi ha la ràdio autogestionada Wayna Tambo, que ja té 12 anys; elles hi fan un programa feminista setmanal, El jugo de las manzanas. També gestionen el web La Paz IMC. I els dijous, hi fan concert. N’Adriana és aimara, té 33 anys i és mare de dues filles. Es va ficar en el feminisme comunitari ara fa 10 anys, a través de l’educació popular.

Una lluita que ve de lluny

L’any 2000 van tenir lloc les mobilitzacions contra el neoliberalisme. Fou el que es va anomenar ‘la guerra de l’aigua’, que va tenir el seu epicentre a Cochabamba (interior del país). “Vam fer fora la Betchel”, una empresa estrangera que controlava l’aigua.

L’any 2003 va tenir lloc la guerra del gas, contra la decisió del govern de vendre gas a tercers països, via Xile. Les històriques rivalitats amb el país veí van afegir llenya al foc a una decisió ja polèmica de per si.

“Durant tots aquests processos, el primer que feia el govern era acallar els mitjans. L’únic mitjà que quedava era Wayna Tambo, que funcionava com a ràdio clandestina. Anàvem i tornàvem caminant i entrevistant a la gent, fent notes, de La Paz a El Alto”. L’espontaneïtat ho feia tot: “la gent trucava i passava el telèfon; no estàvem articulades, no hi havia coordinació”.

El segon dia de la matança, durant la guerra del gas, els van trucar uns militars i els van amenaçar de volar l’antena. “Vam seguir transmetent. Seguíem trobant-nos amb miners, mestresses de casa… protestàvem juntes”. Ara bé, no deixaven de sorgir dubtes. “Ens preguntàvem: fem fora aquest, i després què? Què proposem, quin projecte?”.

“Ens agrupàvem sobretot dones. El 13 d’octubre de 2003, baixàvem amb les juntes veïnals. Hi havia franctiradors, i van matar en Rosendo, un històric líder veïnal que anava amb naltros. Els policies se’n van endur el cos, a la força, per negar l’existència dels morts”.

L’aturada a El Alto va durar més d’un mes. “Hi havia autoorganització, podíem viure sense l’Estat. Entre naltros, es corria la veu de quan les botigues obririen per poder permetre l’abastiment de productes bàsics; agafàvem el necessari, les botigues tancaven i seguia l’aturada”.

Qüestió de gènere

Durant les lluites, van morir més homes. “Les dones anàvem pels costats, no estàvem al mig per la foto, per això no ens tocaven les bales”, assegura. Els homes de les associacions van agafar les regnes, oblidant-se de les dones, “oblidant-se que havíem estat allà al peu del canó per igual”. Fou així com “van optar per una Assemblea Constituent, en lloc de la presa del poder”. I és així com algunes dones es comencen a reunir al Café Carcajada, que té uns 20 anys d’història.

A Bolívia, per al pensament feminista és determinant Mujeres Creando (MC), que és “qui permet veure el patricarcat, la subalternitat de les dones”. Però la societat hi oposava molta resistència, sobretot perquè dues de les seves cares més visibles (Julieta i María) eren lesbianes. “Bolívia és lesbofòbica”, afirma.

L’any 1996, una vessant de MC, liderada per María, volia fer més treball institucional. L’altra, liderada per Julieta, es decanta més cap a l’esquerra. Aquell any es consumeix l’escissió.

Ara, MC és una ONG, finançada pel govern d’Euskadi, que manté un local anomenat La virgen de los deseos, a prop de la UMSA (Universidad Mayor de San Andrés). Allà també hi tenen Radio Deseo. “Tenen una visió assistencialista de la qüestió de gènere”, assegura.

L’altra vessant es basa en la idea del feminisme autònom, per això matenen un cafè autogestionat. Passen a anomenar-se Comunidad Mujeres Creando Comunidad. Primerament, eren dèbils organitzativament.

L’any 2003, a recer de les mobilitzacions de la guerra del gas, s’ajunten tot de dones, moltes de les quals, amb poca o nul·la experiència organitzativa o de lluita al darrere. “Què fem? Es deia de fer una assemblea de dones, hi havia qui en deia Assemblea Feminista (AF), que és el que va quedar”. Van començar amb la idea de treballar per recuperar l’autogestió, el qüestionament polític, l’acció als carrers… “L’assemblea va crear un espai de construcció de discurs molt interessant. Era un discurs propositiu: com construir el país i naltros mateixes”.

A partir de l’any 2005, però, amb la victòria del MAS (Movimiento al Socialismo), moltes dones s’hi van centrar. “La idea era no abandonar l’AF, però al final va passar. Naltros igualment ho vèiem bé, perquè aquest procés demanava full-time. A més, també ens semblava interessant poder aportar a l’Estat”.

Així, l’any 2006 es va viure “la il·lusió, l’enanorament del procés de canvi. Però ens vam oblidar que l’autoorganització era contra l’Estat”. I l’any 2007 va ser el moment de desmobilització de les organitzacions. “Ens censuràvem entre naltros si qüestionàvem l’Estat, per no donar ales a la dreta”, afirma. Amb aquesta por, “ens vam oblidar de la crítica. Les organitzacions socials, i algunes dones, van ser cooptades per l’Estat”.

L’any 2008, les dones que estaven dins l’Estat es veien censurades. Comença el qüestionament, però encara creuen que hi ha esperances, que només és algú, que és la burocràcia de l’Estat, que és gent que queda d’abans… “i a sobre, alimentàvem la figura de l’Evo, per allò que és indígena”. Tot i això, afirma que “en el procés de canvi ja no hi ha volta enrera, ja no serà que no participin els indígenes. Això no és una victòria d’Evo, sinó dels pobles i les organitzacions, molt abans”. Afirma que el 2002, el parlament ja tenia un percentatge important de representants indígenes.

És en aquest context que comencen a fer crítica a l’Estat en diferents temàtiques. Paral·lelament, Julieta i altres dones van ser convidades a treballar en l’Assemblea Plurinacional, en el pla d’igualtat d’oportunitats, per construir-ne el marc conceptual. “El primer que vam qüestionar és que hi haguessin igualtat d’oportunitats. Vam fer el marc conceptual i és el que fa servir ara el govern, és un marc conceptual creat des del feminisme”.

Tagged:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading “L’assemblea feminista va crear un espai de construcció del país i de naltros mateixes” (I) at a destemps.

meta

%d bloggers like this: