“Les dictadures militars van destrossar la consciència política que ara ens fa falta per aprofundir en el procés” (III)

20 Març 2011 § Deixa un comentari

La confrontació 2005-2008

El 2005 també es van escollir, a part del president, els prefectes dels departaments. De 9, Evo només en va guanyar 3. Els altres sis estaven totalment en contra, i es converteixen en el cavall de batalla de la dreta: oposició a l’Assemblea Constituent i reclamació de la instal·lació immediata de les autonomies departamentals (es basaven en un referèndum previ, el mateix any 2005). Tot, per poder poder parar el procés de canvi.

La composició de l’AC era en un 60% favorable al procés. La resta, de la dreta, podien posar-hi fre. Hi havia una forta confrontació “i fou quan Evo va demostrar el seu lideratge polític”. Durant aquell període, es va descobrir la conspiració croata que venia a instal·lar un grup paramilitar per desestabilitzar el govern, i va tenir lloc la massacre d’indígenes al Porvenir (al departament de Pando) a mans del prefecte Leopoldo Fernández, exministre amb el govern de Bánzer. L’any 2008 estava a punt de trencar-se el procés. La gent demanava que sortissin les forces armades per parar la dreta; Evo ho evita i aconsgueix derrotar-la.

Al mateix temps, va tenir lloc el referèndum revocatori (als dos anys de manda) contra el president, el vicepresident i els prefectes. Auspiciat i promogut per la dreta, a aquesta li va sortir el tret per la culata. La ‘contra’ va passar de 6 a 4 prefectures i Evo va augmentar el seu suport del 54% al 57%. Això va aplanar el camí cap a l’aprovació de la Nova Constitució Política de l’Estat (NCPE) l’any 2009, que rep el suport del 64% de la població.

Ja amb nova constitució, el desembre de 2009 tenen lloc eleccions presidencials. Evo guanya amb el 67%, uns resultats mai vistos anterioment. Amb la dreta arraconada, s’inicia el nou govern a partir de gener de 2010.

Les contradiccions del govern

A partir d’aleshores, comencen a sortir contradiccions internes, malgrat que algunes ja havien sortit i s’havien solucionat. Això explica que, a les eleccions municipals i departamentals d’abril de 2010, el MAS perdi en municipis clau com La Paz, Oruro, Santa Cruz, Tarija i Trinidad (totes elles, capitals de departament). La dreta, però, segueix en caiguda en els departament i només aconsegueix Beni, Tarija i Santa Cruz.

“Hi ha contradiccions a nivell de l’organització de l’IP, les decisions que es prenen. Per exemple, que sigui l’organització social qui triï el candidat, està vetat per l’aparell de govern. Aquest frustrament porta alguna gent a votar per la ‘contra’”, assegura. I afegeix que “mai s’ha establert la relació entre l’organització a nivell municipal, funcional, nacional, departamental”.

Un altre factor clau és la relació entre la COB i el MAS, quasi inexistent actualment. “Per això el divorci és més gran entre els sectors urbans, a les grans ciutats”. No hi ha articulació orgànica entre l’IP i les organitzacions; més aviat, es dóna un procés d’instrumentalització dels altres actors socials. “La força de canvi és el sector indígena camperol originari, que s’ha convertit en actor de la Història”. La COB se suma al MAS a partir del 2005, “i és per això que l’IP l’utilitza, perquè no hi ha treball previ”.

Pel que fa a les contradiccions dins el procés, en Tomás ho resumeix d’una manera molt concisa: “en una primera fase, mana l’IP sobre el procés de canvi; a partir de gener de 2010, hi mana el govern. Ara mateix, en la presa de decisions polítiques, l’IP jugan un paper decoratiu”, assegura. Creu que estan patint una ‘borratxera del poder’, ja que la dreta està totalment arraconada.

Tagged:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading “Les dictadures militars van destrossar la consciència política que ara ens fa falta per aprofundir en el procés” (III) at a destemps.

meta

%d bloggers like this: