“Les dictadures militars van destrossar la consciència política que ara ens fa falta per aprofundir en el procés” (I)

18 Març 2011 § Deixa un comentari

En Tomás prefereix que faci servir aquest pseudònim per a referir-m’hi; tampoc vol que publiqui cap fotografia seva. Nascut a Huanuni fa 58 anys (zona minera propera a Potosí), viu a Cochabamba. M’acull molt amablement a casa seva, on hom no pot evitar sentir-s’hi com a casa al cap de poc d’haver-hi entrat. Senzillesa, humilitat, perseverança, fermesa i compromís són alguns dels adjectius que descriuen en Tomás.

Donat que la conversa amb ell és un repàs històric que serveix per ubicar-se políticament el context actual, obro amb una prèvia que ell mateix em va escriure, els períodes presidencials d’ençà de la revolució nacional de 1952.

Períodes presidencials

1952-1956: Víctor Paz Estenssoro

1956-1960: Hernán Siles Suazo

1960-1964: Víctor Paz Estenssoro

1964-1969: René Barrientos (militar)

1969-1971: diversos governs, la majoria militars

1971: cop d’Estat militar del general Hugo Bánzer Suárez. Mana fins el 1978

1980: cop d’Estat de Luis García Meza, derrotant presidenta interina Lidia Gueiler Tejada. Mana fins el 1982.

1982-1985: UDP (Unidad Democrática Popular), una mena d’esquerra, socialdemocràcia.

1985-1989: Víctor Paz Estenssoro (malgrat que havia guanyat Hugo Bánzer). Inici del període neoliberal.

1989-1993: Jaime Paz Zamora

1993-1997: Gonzalo Sánchez de Losada, “Goni”

1997-2002: Hugo Bánzer Suárez

2002-2003: Gonzalo Sánchez de Losada, “Goni”

2003-2005: diversos presidents interins

2005-2010: Evo Morales Ayma, amb reforma constitucional inclosa (2008)

2010- ??: Evo Morales Ayma

La importància de la coca a Bolívia

La seva vinculació amb el procés s’inicia cap a l’any 1987 a través de la seva militància a l’Assemblea Permanent de Drets Humans (APDH). Aquesta assemblea es va crear arrel de la política neoliberal de Víctor Paz Estenssoro, iniciada l’any 1985. Inicialment fundada l’any 1976, sota la dictadura d’Hugo Bánzer Suárez, va jugar un paper important en suport als detinguts i perseguits polítics. En democràcia, doncs, l’APDH perdia perspectiva. Però a partir del 1987, amb la llei 1008, que entre altres voia controlar la fulla de coca, comença la criminalització dels cocaleros (camperols que conreen la fulla de coca) així com l’eradicació de cultius excedentaris de la fulla de coca.

Aquesta llei va tenir un impacte directe sobre les zones productives, com el tròpic de Cochabama o els Yungos, prop de La Paz. “Hi va haver una aplicació molt dura de la llei, però també una forta resistència. La repressió fou molt violenta, amb massacres per part de l’exèrcit. Fins i tot es va crear una força especial de la policia, la Fuerza Especial de Lucha contra el Narcrotráfico, que actuava conjuntament amb la Unidad Móvil de Patrulla Rural (UMOPAR)”.

L’APDH vetllava per la restitució dels drets dels camperols, que patien una forta repressió. “No només per la seva llibertat sinó també pel respecte al cultiu de la fulla de coca”. La política, però, es va endurir entre els anys 1997 i 2002, amb Hugo Bánzer Suárez com a president, aquest cop democràticament. Es va presentar el pla de “coca cero”. Tots els governs van aplicar aquesta política, però fou més fort amb Bánzer, que va dur la militarització contra el narcotràfic i la fulla de coca, ingressant l’exèrcit als camps de conreu.

La contradicció principal és entre la política dels EUA i Bolívia. Les relacions econòmiques estaven marcades per la miniera i el petroli, fins el 1985, època d’acomiadaments massius, tancament d’empreses estatals… Era una aplicació neoliberal dràstica, “sense contradiccions”, fins que apareix el tema de la fulla de coca. Es planteja aquesta com una a amenaça per a la política, ha que s’associa al comunisme.

Hi ha un procés de defensa de les empreses estatals contra la capitalització (privatització) del petroli, de la mineria, del ferrocarrils, etc. Hi hagué molta resistència, però no s’aconseguí aturar. En canvi, “no aconsegueixn eradicar la fulla de coca. Fou una lluita molt dura desenvolupada pels camperols. Hi havia ocupacions militars de les petites comunitats camperoles, es feia fora la gent, eradicaven la fulla…”.

Però la gent no volia marxar, cosa que va provocar la mort de molts camperols. En resposta, es feien bloqueigs, especialment a Cochabamba, punt central entre l’orient i l’occident del país. Les marxes camperoles eren una altra forma de lluita en la defensa de la fulla de coca. Per part del govern, hi havia una política molt discreta: s’inventaven fàbriques de cocaïna per reprimir els camperols.

És així com, fins a 12 institucions, decideixen crear la Comissió Interinstitucional de Drets Humans. Plantegen a la societat la discussió d’aquest tema, des d’una perspectiva institucional. Per exemple, expliquen que hi ha oftalmòlegs que fan servir, de manera normal, anestèsics de la coca per fer operacions amb molt d’èxit. També es va saber que hi havia investigadors d’EUA que feien tesis sobre aplicacions de la coca.

L’any 1989, a Huanchaca, a la selva de Santa Cruz, es descobreix, de casualitat, una factoria de droga. Hi va morir a trets un investigador bolivià dels que integraven el grup. La factoria estava relacionada amb la contra a Nicaragua (Oliver Nord). Però no va ser l’única relació. García Mesa va donar un cop d’Estat l’any 1980, governant fins el 1982. “Fou una dictadura lligada a narcotraficants i paramilitars. El ministre de l’interior  exportava directament la fulla de coca.

Anuncis

Tagged:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading “Les dictadures militars van destrossar la consciència política que ara ens fa falta per aprofundir en el procés” (I) at a destemps.

meta

%d bloggers like this: