Viu des del 9 d’octubre de 1967 (i II)

5 Març 2011 § Deixa un comentari

Foto pròpia

Al poble vam canviar de guia… i vam dirigir-nos cap a la fossa on van trobar les restes de ‘Tania’ i altres companys de la guerrilla. Na Tania té, també, la seva pròpia aura. Única dona a la guerrilla, va cridar l’atenció pel fet de ser mig argentina i mig alemanya. Durant 30 anys van restar enterrats secretament. L’exèrcit bolivià havia seguit al peu de la lletra els dictats d’Estats Units, volien fer-los desaparèixer del tot. Però ni així, ho van aconseguir, ni ho aconseguiran mai.

Foto pròpia

A escassos 200 metres d’allà, van trobar la fossa amb les restes del Che i sis companys més. Ara, el lloc és un mausoleu on es pot repassar, amb fotografies, la vida del Che. Des de quan era petit, fins el seu viatge amb    Alberto Granados, passant també per les fotos de Mèxic amb Fidel, la guerrilla a la Sierra Maestra, el discurs a l’ONU, el treball a Cuba, la seva presència al Congo i Angola, i finalment, la guerrilla a Bolívia, entre d’altres.

Foto pròpia

Foto pròpia

Foto pròpia

Ja havíem fet les fotos de rigor, i li tocava al torn a en Katsu, que fins aleshores no havia mostrat tant d’entusiasme en ser allà; vull dir que semblava com si estigués visitant la Sagrada Família, per exemple. Em vaig equivocar de mig a mig.

Va baixar on hi ha les plaques commemoratives dels set guerrillers, es va agenollar per tocar respectuosament la del Che, es va alçar i es va quedar en situació semblant a la de pregària (amb les mans juntes i el cap cot) davant la placa. Tot en silenci. Se’m va posar la pell de gallina. Sens dubte, li estava retent homenatge.

Foto pròpia

Altre cop ho va fer quan ens trobàvem al safareig on va ser exposat el cadàver del Che perquè li fessin fotos. En Katsu es va besar la mà dos cops i sengles vegades va tocar el safareig; de nou, posició de respecte i homenatge.

Foto pròpia

Foto pròpia

I a un se li eriça la pell, quan veu i llegeix les múltiples pintades i frases de record que milers de persones, d’arreu del món, han deixat allà.  És impossible resumir els sentiments i emocions que allà hi ha expressades. Però sens dubte, n’hi ha que poden sintetitzar el respecte que molts lluitadors i lluitadores senten per el Che: que és molt difícil seguir-li l’exemple, però que és present en cada una de les persones que, avui dia, lluiten per un món millor.

Foto pròpia

Imatge: internet

Tagged:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading Viu des del 9 d’octubre de 1967 (i II) at a destemps.

meta

%d bloggers like this: