Viu des del 9 d’octubre de 1967 (I)

4 Març 2011 § Deixa un comentari

Foto pròpia

Són moltes les persones que sobreviuen a la seva pròpia mort. I ho fan perquè els i les que quedem, les recordem, les llegim o les prenem de referència, amb totes les crítiques que calguin, i malgrat “sigui tant difícil seguir-los”. Sens dubte, el cas del Che n’és un gran exemple.

Vaig arribar a Vallegrande de matinada, quasi sense haver dormit gràcies a 12 hores de bus i carretera que s’havien encarregat d’impedir-m’ho. Després de les gestions bàsiques al poble, vam enfilar la carretera que dur a Pucara, i d’allà, a La Higuera. M’acompanyava en Katsu, un noi japonès que ni coneixia i amb qui tant sols coincidíem al taxi.

Al taxista l’acompanyava una ressaca de campionat. I a tots tres, reggaeton a tota castanya. Però ni això va aconseguir espatllar una visita entranyable, emocionant, d’endinsar-se a la Història.

El primer punt de visita fou la Quebrada del Churo, el lloc on van capturar el Che. Un parell de pedres recorden el que va ser la seva protecció en el barrer combat armat que va lliurar. Feia un dia esplèndid, un sol i un silenci, només trencat per la remor del rieron que baixa, que ajudaven a deixar-se portar. Imaginar-se el Che ajagut, carregant l’arma, intentant trobar el millor moment per alçar-se ràpidament i disparar.

Foto pròpia

Foto pròpia

Foto pròpia

Però al mateix temps, comprovar com allò era una ratonera a camp obert: ni la pedra era massa gran, ni estava massa amagada. En definitiva, com si estigués exposat al foc enemic des de massa direccions… I hom no pot deixar de sentir-se petit, i alhora, estrany, en estar físicament en un lloc tant emblemàtic i marcat per a la Història, però que ara, 44 anys després, és tant sols un camp de males herbes amb un rierol que en dibuixa el traç de la vall.

D’allà, vam arribar a La Higuera. Antigament habitat, aquest petit poblet és ara només un lloc de peregrinació per aquelles/es que volen conèixer de la vida del Che. Pintades, samarretes, monuments… el Che és per tot arreu.

Però malgrat la comercialització que se n’ha fet del lloc (i que una encertada pintada critica tot cridant “no a la mercantilització del Che”), com tot, la vivència de cadascú és diferent. És el que té la dialèctica, la necessària subjectivitat en la interacció que les persones fem entre naltros, o amb les coses, o amb els fets.

Fou així com, en entrar a l’escola (la escuelita) on el van matar, em vaig haver d’aturar. Vaig veure el Che davant meu, mal assegut al terra, amb cara d’espantat, com fent-se enrere, contra la paret, com si fos el soldat que l’anava a assassinar. Nus a la gola i els llacrimals que s’activen. Vaig haver d’empassar saliva i dir-li alguna estupidesa al japonès per trencar amb aquella situació, amb aquella sensació.

Foto pròpia

Ni les banderes que hi ha penjades, ni els murals, ni els escrits o fotos de molta de la gent que ha visitat aquest lloc, va ser capaç de trencar amb el fet d’endinsar-me, de nou, en la Història, i percebre l’emoció emblemàtica del lloc. Una emoció que és compartida pels milers i milers de persones que, d’alguna manera o altra, hi han passat i hi han deixat el seu record. D’arreu del món es poden llegir paraules d’agraïment, d’elogi, d’emoció, de record. De la seva presència encara ben viva en molts i moltes de naltros.

Havent fet les fotos de rigor i llegit els plafons explicatius, vam tornar a emprendre el camí cap a Vallegrande. Plovia a bots i barrals.

Foto pròpia

Foto pròpia

Foto pròpia

Foto pròpia

Hasta siempre Comandante | Buena Vista Social Club

Imatge: internet

Tagged:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading Viu des del 9 d’octubre de 1967 (I) at a destemps.

meta

%d bloggers like this: