A La Paz, tapa’t la cara

18 febrer 2011 § Deixa un comentari

Foto pròpia

Després d’una setmana d’intenses pluges i xàfecs, dissabte era el primer dia en què el sol radiava esplèndid. Sense pensar-nos-ho, vam sortir a gaudir de la ciutat.

Passejant, passejant, vam arribar al passeig del Prado, pel centre de la ciutat. Feia caloreta, jo anava amb màniga curta, i molta gent també anava força destapada. Però no tothom.

Unes quantes persones, de fet, uns quants homes i nois, podria dir, la majoria dels quals s’agrupaven, anaven tapats. Però tapats fins dalt, passamuntanyes inclòs. No, no eren lladres ni ‘terroristes’, són treballadors. Més concretament, neteja-sabates.

“I per què porten la cara tapada?”, vaig preguntar-li a la meva amiga, que fa prop d’un any que viu allà. Jo venia d’haver passat per Equador, on nens i no tant nens netegen les sabates a cara descoberta, amb tota la normalitat del món. “Perquè és una feina que no està ben vista; ells no volen que els reconeguin, perquè també són estudiants, o volen poder sortir després sense que ningú els hagi vist abans netejant sabetes”. Sorprès i indignat. Però les idiosincràcies de cada país són diferents. Tot i això, dies després descobriré que a Cochabamaba treballen a cara descoberta.

Foto pròpia

Una estona després, a la plaça Murillo, gaudint del sol i veient com el passatemps favorit de tothom és comprar una mica de menjar per als coloms i llançar-lo al voltant o al damunt per veure com se t’acosten, se’t munten i quasi que se’t mengen, se’ns acosta un noi, tapat fins dalt. Duu un passamuntanyes que li cobreix tota la cara, només li deixa veure els ulls. I per damunt d’aquests, una gorra, per si fos poc.

Foto pròpia

Se’ns acosta, es puja el passamuntanyes perquè se li pugui veure la boca (i se’l pugui entendre millor) i ofereix els seus serveis. La meva amiga, més per una voluntat d’ajudar que per una necessitat de netejar-se les sabates (tot i que tampoc estaven molt lluents, que diguem), hi accedeix. Sabent que no puc aspirar a saber el seu nom i que tampoc em dirà perquè es tapa la cara, només li pregunto si li puc fer alguna foto. Ell hi accedeix.

Foto pròpia

Quan una segona amiga també ‘es deixa’ netejar les sabates, ell li pregunta. “¿También con foto?“. Li responc jo, dient que no, gràcies. I entenc que ell no s’ha adonat que la gràcia no era les meves amigues netejant-se les sabates, sinó que ell era el protagonista de la foto. Potser no està acostumat a ser el protagonista, ja que mai li podran donar un premi a la millor interpretació. Com a mínim, com a neteja-sabates.

Foto pròpia

Foto pròpia

Foto pròpia

Tagged:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading A La Paz, tapa’t la cara at a destemps.

meta

%d bloggers like this: