Sense cultura política no es pot avançar (I)

11 febrer 2011 § Deixa un comentari


Foto pròpia

La cita era al Café del Corregidor, situat a la mateixa plaça d’armes de Puno. El lloc, a part d’allotjar el cafè, també disposava d’una tenda de comerç just. Tot i així, la propaganda que m’havien fet per dir-me que aquest era un bon lloc, era perquè el cafè resultava ser un dels millors del Perú.

Vaig arribar puntual; un d’ells ja hi era. Em va dir que havia d’anar a buscar-ne un altre, i em vaig esperar mirant la carta dels cafès. Al cap d’una estona va arribar, amb l’acompanyant, i al cap d’un moment van fer acte de presència el tercer dels que s’havia assegut amb naltros, però acompanyat d’una noia.

Òbviament, tocaven les presentacions de rigor; vaig començar per pura formalitat, era jo qui havia convocat aquella trobada. A continuació, ells i ella. D’una banda, l’Erik, antropòleg, professor de la Pontificia Universidad Católica de Lima, d’on ell és, i realitzant una tesi sobre identitats aimares. Es trobava a Puno per fer entrevistes sobre la seva tesi i perquè tenia el contacte amb l’Aldo, el segon de la taula, que treballa a SER (Asociación Servicios Educativos Rurales), essent molt actiu en la revista de l’organització, Cabildo Abierto.

Foto pròpia

Qui acompanyava l’Aldo era la Maria, malaguenya, politòloga, que està realitzant la seva tesi sobre la gestió ambiental dels residus al llac Titicaca a banda i banda de la frontera. De fet, viu a cavall entre Perú i Bolívia. I finalment, el tercer en discòrdia, era el Jorge, sociòleg, natural de Chiclayo (al nord del país), però resident a Puno des de feia 13 anys.

La conversa, de fet, la va iniciar la Maria, preguntant sobre la gestió dels residus ambientals, introduint el fet que el discurs indigenista a Bolívia és molt ambientalista. Segons contestava l’Erik, l’Estat bolivià promou una política pública de cura del medi ambient; però en canvi, allà on hi ha mineria desenvolupada per quítxues o aimares, els pobles que reben diners no ho inverteixen en netejar-ne les conseqüències, sinó en d’altres polítiques socials. Així, assegura que hi ha dues dinàmiques institucionals funcionant, i que les lleis indígenes pesen menys que les lleis per a la inversió. Afirma que això ve de la colònia, o abans, quan es considera que el camp és endarrerit, que se l’ha d’ajudar, etc. A la pregunta de si els indígenes no volen grans capitals, respon que n’hi ha que sí, i n’hi ha que no; no és que no vulguin els grans capitals, sinó que el que voldrien seria que poguessin explotar la terra ells mateixos.

Centrant-nos ja una mica sobre el panorama polític en general, em situen a inicies dels anys 90 del segle XX, quan hi va haver una gran obertura dels mercats, el neoliberalisme, amb un discurs molt marcat de condicionament de l’aparell estatal a rebre inversions en funció de les privatitzacions. En aquest sentit, la constitució de l’any 1993, de la mà d’Alberto Fujimori, va ser una fita neoliberal, asseguren.

Va ser aleshores quan es van començar a privilegiar les inversions per damunt del medi ambient: no es necessitaven estudis d’impacte ambiental. L’APRA, suposadament d’esquerres, es va radicalitzar cap a la dreta. De fet, m’asseguren que el que va impulsar Fujimori, Toledo ho va seguir i l’APRA ho va rematar, des de la dreta: les lleis es feien des del govern, no des del congrés.

En aquest sentit, interrogant-los sobre les properes eleccions d’abril d’enguany, em comenten que els únics candidats que plantegen coses diferents són Ollanta Humala (del Partido Nacional) i Manuel Rodríguez Cuadros (de Fuerza Social), a qui defineixen com “l’esquerra que la dreta vol”. Perú arriba a les eleccions amb l’APRA, el partit de l’actual president, completament fora de combat per optar de nou a la presidència degut al desgavell intern.

La reforma liberal que hi ha hagut és la més gran de la història, comenten, i la gent protesta per ser part del sistema, afegeixen. Fujimori va liquidar les institucions i les organitzacions socials, no es van pas enfortir.

Foto pròpia

Tagged:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading Sense cultura política no es pot avançar (I) at a destemps.

meta

%d bloggers like this: