“Vaig decidir venir aquí per saber realment què estava passant” (i III)

17 gener 2011 § Deixa un comentari

Foto pròpia

Crítiques a Correa

La principal crítica que li fa la gent és que té un discurs poc dialogant. Per exemple, se l han tirat al damunt per la llei de comunicació, acusant-lo de “censurador”, però “el que vol crear és una mena de CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya) per regular el que s’ha emès; pensa que abans molts mitjans de comunicació eren propietats de banquers”. També li critiquen que Correa vulgui exigir el títol de periodisme per treballar a la televisió públics: “Això ho trobo insultant”, em comenta, molesta, la Núria, “és un mínim reconeixement i dignitat per la professió”. Tot i això, sí que troba malament el que considera “una obsessió per la titulitis de Correa”, com per exemple, que es plantegin demanar que tot el professorat d’universitat tingui algun postgrau.

Les crítiques des de l’esquerra li vénen pel tema del medi ambient. “El discurs és ecologista, però la nova llei de mineries permet l’explotació ‘amb el mínim impacte possible’, però qui regula aquest impacte?”. Segons la Núria, Correa s’escuda sempre amb una frase: “no podem ser rics dormint sobre un matalàs d’or”. “Respectar l’Amazonia és responsabilitat de tot el món”, continua. El Pla Yasuní-ITT representa aproximadament el 20% de la producció del país.

El que no entén la Núria és perquè Correa està qüestionant el paper del CCIADI (Centro Internacional de Arreglo de Diferencias Relativas a Inversiones, en anglès). En teoria, el CCIADI regula les inversions internacionals a través del Banc Mundial, però Corea l’acusa de no respectar les lleis del país i d’anar sempre contra Equador, i per això no el reconeix. “Però juga en contra seu, perquè quina confiança pot donar a un inversionista?”, es planteja. “Diuen que han baixat les inversions, tot i que amb Xina han augmentat”.

Govern d’esquerres?

Alberto Acosta ja no hi és, i fa oposició. “No crec que abandonin l’esquerra, tot i algunes polítiques capitalistes. Òbviament no és comunista, però vol fer un Estat del benestar amb polítiques socials”.

Inicialment tenia aliances amb el moviment indígena, ara ja no. “Però el moviment indígena està molt dividit, entre els ‘d’esquerres’, de la serra, pobres, i els ‘neoliberals’, de l’Amazonia, que viuen del petroli”.

A ell el critiquen per autoritari, i “a la TV té un discurs poc dialogant. És molt recte, té mentalitat d’empresa. Hi ha qui el defensa dient que s’ha de defensar dels atacs de la dreta”, assegura.

Segons em diu, l’Enlace Ciudadano ha arribat a zones on hi havia anat mai cap president. “Per això, avui, el recolzament és del 80% a les zones rurals i del 71% a les urbanes”, em comenta parlant-me d’una nota que, precisament, ha editat el mateix dia de la conversa [finals de desembre]. “Després del cop d’Estat, el suport va arribar al 75%, i mai ha baixat del 50%. El mínim el va tenir el gener del 2010, un 57%, per culpa del racionament elèctric”.

“Aquí, l’oposició ha fet i desfet aquest país com ha volgut durant anys. Hi ha qui diu que el que es queixa aquí és perquè li han tocat la butxaca”.

Revolució Ciutadana

Creu que té aquest nom perquè es vol que sigui de tots, perquè tothom hi participi, que s’organitzin en comitès. “És una revolució per la gent i que implica la gent. Per això AP segueix sent un moviment, i no es constitueix com a partit, perquè és com creuen que arribaran a més gent”.

En aquest sentit, la Núria valora molt positivament les polítiques socials i l’apropament del govern a la gent. Creu que el govern està apostant per la democràcia participativa, impulsant cooperatives, etc.

El 30S

“Va ser la primera manifestació nacional per defensar un president, fins ara eren per treure’ls”. Per ella, és “claríssima que va ser un cop d’Estat”. La reforma dels treballadors públics havia apujat el sou dels policies de 200$ a 800$ mensuals, mentre que havia tret els regalets de Nadal i les condecoracions (que només afectaven a l’elit).

En arribar-hi, ella va veure com la policia, que es manifestava, li treia la càmera a un fotògraf i el pegaven. “Vaig al·lucinar, tenia por i vaig guardar una mica la càmera, ja que hi havia anat sola”, afirma.

Del discurs del president, diu que va començar sent dialogant, “però té un caràcter massa temperamental”. Al matí, havia sortit el Regimiento Quito n.1 de la policia. La versió oficial diu que la manifestació de la policia formava part també del cop d’Estat. “Jo tinc un dubte, i és si els colpistes van aprofitar la manifestació o realment tot era un tot; però no dubto que hi va haver cop d’Estat”. Al matí, hi havia molts policies de paisà; a la tarda, estaven molt ben preparats, em confessa.

Ella va estar a la part de baix de l’hospital, d’on en va sortir a les 12h per portar vídeos a la redacció. Quan hi va tornar, l’hospital ja estava tancat i no hi podia tornar a entrar. A la tarda, s’hi va estar per fora. A la nit, quan hi va haver el tiroteig, va patir per la seva vida. “I a més, al matí ja havia descobert el que eren les bombes de gas”.

Tot i el tiroteig, com a periodista, “volia captar-ho tot per ensenyar-ho i que la gent sàpiga què estava passant; de fent, no tens temps de tenir por”. I continua dient-me que “el més emocionant va ser el poble, la solidaritat, l’ajuda entre tothom, la gent s’ajudava. La gent cridava Venga, pueblo, no se ahueven!, i pujaven cap a dalt contra la policia”.

Segueix explicant que hi havia gent amb vestit i corbata al costat de gent amb xandall, tots amb la mateixa consigna: salvar al president. “Em vaig trobar un noi que feia dies s’estava manifestant contra Correa per la llei d’educació i que aquell dia el defensava perquè ‘calia salvar la democràcia’”.

El record més positiu d’aquell dia: el fervor del poble, la gent defensant la democràcia. I  el més negatiu: la brutal violència policíaca.

Tagged:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading “Vaig decidir venir aquí per saber realment què estava passant” (i III) at a destemps.

meta

%d bloggers like this: