“Vaig decidir venir aquí per saber realment què estava passant” (II)

16 gener 2011 § Deixa un comentari

Foto pròpia

Context americà

El març de 2008 va tenir lloc l’atac de l’exèrcit colombià contra el campament de Raúl Reyes, de les FARC, a l’Equador. Correa va trencar relacions amb Colòmbia, que no es van restablir fins el novembre de 2010. De fet, la crítica principal de Correa sobre l’atac a la zona fronterera és que existeix el Combifron (Comisión Binacional de Fronteras), i que per tant s’hauria d’haver avisat al país abans d’atacar.

Equador és el país de Sud Amèrica amb més refugiats, 53.000, dels quals, més del 90% són colombians. De fet, per al conjunt d’Amèrica, Equador és el tercer país, només per darrere dels EUA i de Canadà. I té damunt la taula 20.000 sol·licituds noves, em comenta la Núria.

Una altra decisió que va portar cua fou la no renovació del contracte amb els EUA per la base de Manta. “Hi havia molta presència colombiana”, m’assegura. I també té a veure amb les fumigacions que Colòmbia fa a la frontera i que, òbviament, afecten a Equador. Per a les fumigacions es fan servir insecticides molt químics, molt forts, que provoquen malaties. “A més, entre Colòmbia i Equador existeix un racisme molt fort”, em diu.

Polítiques del govern

Correa s’ha decidit a treure l’obligatorietat del visat (petició de passaport) per a la comunitat andina. De fet, en general la nova constitució ja no exigeix el visat a ningú, malgrat que sí que han tancat relacions amb alguns països.

“En aquest segon mandat, s’ha dedicat més a polítiques socials, a desenvolupar el programa”. Em destaca com a coses positives la lluita contra el treball infantil, que ha aconseguit reduir enormement, així com quasi eradicar el treball infantil als abocadors (un 98%). A tall de seguretat social, donarà bons a les dones perquè vagin a parir a l’hospital, ja que fins ara n’hi havia que no ho podien pagar i parien a casa.

Lenin Moreno, vicepresident, va quedar discapacitat en cadira de rodes per un tret en un atracament, fa molts anys. Ell ha impulsat la campanya Manuela Espejo (una de les líders de la independència, junt amb el seu germà Eugenio Espejo); durant un any, ha anat per tots els pobles d’Equador, per petits que fossin, a atendre tots els discapacitats. Primer, a quantificar-los (aproximadament unes 300.000 persones), donar-los assistència, medicines, etc.

I ara, en una segona fase, està treballant en l’atenció permanent. “Van veure discapacitats totals en famílies molt pobres que, en no poder-los atendre, els deixaven lligats a casa perquè no marxessin”, em comenta. És per això que van impulsar la campanya Joaquín Gallegos per donar un sou mínim a una persona de la família perquè es quedi a casa per cuidar la persona discapacitada.

Em destaca, també, que ha apujat el sou mínim, i que ha modernitzat la policia (euiqps, armes…). Ha donat bons a les famílies perquè els seus fills no vagin a l’abocador. “La gent més humil és qui més el recolza, perquè per primer cop es fa política per a ells”. I em cita l’exemple d’un taxista, que li deia que ara podia pagar els llibres escolars dels nens. El bo per l’habitatge, per exemple, està destinat per a la gent que menys té i vol comprar una casa; “el govern et dóna, per exemple, 5.000$ per a una entrada de 10.000$”.

La Núria valora molt positivament el programa televisiu dels dissabtes. “Informa de totes les accions de la setmana, dóna molta transparència”, diu, i afegeix que “ha lluitat molt contra la corrupció, en tots els nivells, fins i tot dins el propi ‘partit’”.

Una gran reforma que ha dut a terme és en la qüestió petrolífera: ara el petroli és propietat de l’Estat, que és qui paga a les petroleres una part, i no al revés. Abans, el que rebia  l’Estat era indistint del preu de mercat del barril, i per tant, podia arribar a ser només l’1%. Amb Palacios, però, ja es ajustar al 50-50. “Ara, amb el nou tractat, és l’Estat qui es queda el 99%. Petrobras no ho ha acceptat i ha marxat; Repsol i quatre companyies més (dues de xineses, una de xilena i duna d’italiana), s’han quedat. “Les petroleres que no accepten aquestes condicions tenen fins el gener per marxar”.

Tagged:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading “Vaig decidir venir aquí per saber realment què estava passant” (II) at a destemps.

meta

%d bloggers like this: