“Ara, almenys tens una base legal sobre la qual reclamar els teus drets” (i III)

13 gener 2011 § Deixa un comentari

Foto pròpia

Les polítiques del govern

“No és d’esquerres, fa moltes coses que són de dretes: treballa molt amb les empreses, no ha trencat relacions amb els EUA; l’ha ajudat que Sud Amèrica tingui presidents d’esquerres o de pseudoesquerra” Però en destaca una ajuda social “gegant”.

Ha impulsat bons de salut, d’educació… “però són assistencialistes, qui pot viure amb això?”. Encara hi ha molta desigualtat, assegura.

Ha apujat el sou mínim de 150 a 220$, obligant que les empreses també paguin això; fa canvis en l’àmbit laboral que vincula a les empreses. “I a més, ara saps que pots denunciar, és un poder extra que tenim les persones”. Assegura, però, que el fet que el petroli no hagi baixat l’ha ajudat.

I al mateix temps, afirma que el servei de rendes ara sí que funciona. “És possible que les empreses grans segueixin evadint, perquè és la seva forma de ser”, però se les persegueix.

El president pressiona les empreses de diverses maneres. El Canal 4 (TeleAmazonas) diu que Correa els persegueix, però l’únic que fa el president és no concedir-los entrevistes fins que no paguin els impostos que no han pagat des dels darrers 4 anys. A l’empresa Porta, mexicana, que portava 10 anys sense pagar impostos, ara els està obligant a pagar.

El discurs polític

“El Che és una icona, un Déu, fer-lo servir et fa ubicar-te a l’esquerra per a la majoria de la gent, et dóna un poder extra”, em contesta quan li pregunto per l’ús de la mítica frase del revolucionari cubano-argentí, Hasta la victoria siempre. Però segons em diu, ja no el van usar a part de la seva campanya del 2006. Tot i així, en canten cançons en campanyes, en reunions arreu del país, etc.

“La Revolució Ciutadana és una revolució però sense armes, perquè no es volia que es confongués amb Colòmbia. També per transmetre la idea que el canvi ve d’un mateix, fer-te’n protagonista”. Sí que és cert que Correa titlla de terrorista a qui va en contra seu, “però a qui li ha dit tampoc li ha passat res diferent”, m’assegura.

Ara, l’Estat ho fa “quasi tot”. Abans, les ONG feien molta part del treball del govern; ara, amb tots els ministeris, ho fa ell. Quina manega els diners és el govern, cal, doncs, entrar al govern i seguir les seves regles; “això et restringeix molt, tothom s’ha d’alinear amb el govern, i les ONG grans no volen”.

Per ella, “són errors o coses premeditades”, com per exemple titllar de terroristes a organitzacions socials que després és qui t’ha de votar. “No ho pensa, la caga, i després se n’adona. No li agrada perdre, a Correa”. Per eleccions, “mai el podrien guanyar”, perquè no hi ha ningú fort políticament que estigui net. A més, “ha de conciliar la selva i la costa”. Hi ha molta gent pobra a qui el govern ha ajudat.

El programa de televisió dels dissabtes, Enlace ciudadano, és un format que ja s’havia fet, més o menys, anteriorment, però “molt més formal i estricte. Ell, en canvi, ho fa als pobles, i viatja amb bus, amb els seus ministres. Ha anat a ciutats molt petites, fent que la gent el pugui veure, parlar-hi… és una campanya política gegant”. M’assegura que fins ara, no ha influït tant la TV negativa per aquesta campanya que fa ell d’arribar al poble. A Guayaquil, per exemple, va fer el programa des d’una zona en runes, igual que en d’altres ciutats pobres, no va a llocs bonics.

El 30S

Ella va anar-hi a fer fotos, perquè “la política equatoriana em diverteix”. Per ella, no va ser un auto-segrest. Tot i això, la idea que Correa anés a negociar amb els policies no la comparteix, “però no perquè fos el president, sinó perquè és un pèssim negociador, i ho sap, ell no era la persona adequada. Ell és populista, guanya la gent als discursos, no negociant. Mai concilia actes, sempre la caga i després els altres ho arreglen”.

Per ella, allò va ser un cop d’Estat, “però mal organitzat”. Ho entén com una manera de veure com desestabilitzar el govern i provar com reaccionava la gent. “Que et treguin el regal de Nadal [en referència a la policia] no és per sortir al carrer”.

“Em fa por que siguin els policies i els exèrcits dels països qui tinguin les armes, ells no poden portar els drets humans de ningú”. I el problema és la jerarquia, assegura, que no es pot qüestionar. “Es van posar sense control, el poder el tenia la tropa”.

Per ella, els militars van fer servir la situació per dir-li al govern que no els pot tocar, “el que van fer ho haurien pogut fer 10 hores abans”. I m’afegeix que sempre s’ha fet fora els presidents quan els militars els han retirat el suport.

Pel que fa a la mobilització popular, m’assegura que “ja estem entrenats, després de tants anys de convulsió política: Radio La Luna, l’única que antigament transmetia quan es feia fora el darrer president donant informació als manifestants, estava allà (de fet, l’amo ha entrat com a assambleista; hi havia fogueres enceses per evitar problemes respiratoris per les bombes de fum; la gent t’indicava llocs per amagar-se… Tothom ja sabia el que calia fer”, afegeix somrient.

En destaca que és el primer cop que la gent surt a recolzar el govern directament, quelcom que era molt difícil. El lema era No nos vamos sin nuestro presidente. “Correa és un ídol que ha aprofitat també la seva figura física per guanyar”, assegura. “Mai abans la gent se l’havia jugat pel govern, ha aconseguit poder entre vells sectors diferents. Aquell dia, hi havia ministres i assembleistes allà mateix, corrents i fugint de les bombes, al teu costat”. I conclou dient que segur que en va pujar la popularitat, “aquí la gent és molt passional per la política”.

Tagged:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading “Ara, almenys tens una base legal sobre la qual reclamar els teus drets” (i III) at a destemps.

meta

%d bloggers like this: