“Ara, almenys tens una base legal sobre la qual reclamar els teus drets” (II)

12 gener 2011 § Deixa un comentari

Foto pròpia

De bones i de dolentes

El que troba còmic, però, és que amb les noves lleis del govern, hom pot reclamar, es poden visibilitzar els problemes, “però aleshores et persegueixen”, i em cita d’exemple les organitzacions ecologistes més fortes. “Ara pots lluitar”, diu; “abans, si deies ‘no em contaminin’, això no arribava enlloc; ara ja ho pots reclamar que ho facin legalment, que compleixin la llei”.

Una novetat amb el govern de Correa és una cosa que mai abans s’havia escoltat, com és promoure el pensament que les coses del país “et pertanyen. Abans se subestimava allò públic (que si no servia, que si la corrupció…), i ara es revaloritza”. També assegura que han obert ministeris perquè hi entrés molta gent jove, “però encara queden molts buròcrates a les cadires”.

M’explica que Correa va obrir totes les dependències públiques esportives (pistes, piscines,…); ella abans mai hi havia entrat, ni s’havia plantejat que allò era seu. “Ara hi entres gratuïtament, o pagant 25 cèntims $”. Abans, per nedar, pagava de 3 a 4$ cada cop, fet que impedia que ho pogués fer cada dia. Quan es van obrir aquests espais, les televisions van fer-hi campanya en contra, dient que es farien malbé les instal·lacions, que hi hauria robatoris, etc. Però ella em confessa que el que s’hi va trobar eren dones de 50 anys en amunt. Hi xerrava, i “em deien que eren dones que abans quasi no sortien de casa, que no sabien nedar, havien descobert un nou espai de socialització”.

Parlant de les polítiques del govern Correa, m’assegura que el promig és “molt millor del que hi havia abans, sobretot si ho comparem amb la dècada dels 90, que era caòtica”. Ella, per la seva feina, visita projectes comunitaris, escoles molt ben equipades. “Hi treballo des del 2004, i és ara quan veig canvis”. I segons em diu, no només ha millorat a la ciutat, sinó també al camp.

Ara, també els hospitals són molt millors, em diu. La sanitat sempre havia estat gratuïta, però ara estan molt més ben equipats, és més fàcil que t’atenguin. “Comences a confiar en els serveis públics, perquè creus que aquestes coses sí que són possibles”.

“Aquí, exceptuant el 30S, que va ser boig, hem estat en 3 anys de calma. Els altres 10 anys van ser terribles: no hi havia diners pels metges, pels professors…”. I qualsevol cosa que el govern fes favorable als EUA, “aquí es reaccionava molt s’és molt sensible en aquest tema”. “Però Equador explota i a l’endemà estàs bé altre cop”, m’assegura.

Política pública

Parlant de la gent jove, em confessa que en haver-la introduït als ministeris, “n’aconsegueix lleialtat”. Sa germana va entrar al govern fa 3 anys; va entrar sense palanca (endoll), com a becària, fent pràctiques. Només entrar al govern, va fer una llei perquè tothom que fes pràctiques (ja fos en entitats públiques o privades) cobrés. “Ara no es pot parlar amb ella molt en contra del govern. A aquesta gent jove, de 22, 23 anys, és com si Correa els hagués reclutat”.

Abans del govern actual, no hi havia ni ràdio, ni televisió pública. Ara, a part d’aquests dos mitjans de comunicació, també hi ha un diari. “Tu pots entrar a la ràdio i a la TV pública amb el teu programa, sense patrocinador ni diners. És un canvi gegant, abans no teníem veu. Com que el govern ho promou, són coses de l’Estat, són teves”, m’assegura. I afegeix que surten programes molt bons, que és una molt bona TV pública, “no hi ha talk shows ni novelitas”. Ella considera que la TV és força imparcial, malgrat reconeix que no treuen gaire notícies contra Correa a no ser que tinguin molta força.

El caràcter del president

“El punt dèbil de Correa és la seva forma de ser, per això molta gent l’odia”. Ella només el veu els dissabte [té un programa setmanal] perquè està calmat, i perquè explica tota l’agenda de treball. “No era polític i a sobre és de la costa”, m’afegeix, somrient, com confirmant la mala personalitat política que té. “Els andins són més callats, a la costa parlen directe; ell no té educació política”.

Segons diu, Correa es va fer popular durant els tres mesos en què va ser ministre. “Es va guanyar el cor de tothom, que estava perdut”. Com a ministre d’economia, es va negar a pagar els interessos al Banc Mundial, i va sortir com a heroi del govern perquè va renunciar.

Correa no ve d’una família amb diners, no com la resta de presidents. Els seus pares es van divorciar, eren fills d’emigrants… “ve de tot el que li ha succeït a Equador. I ell odia els pelucons [rics, pijos], no ho pot dissimular”. Va començar a cobrar impostos als rics, que paguessin el deute, els va ‘treure’ legalment un canal de televisió i un diari perquè mai no havien pagat impostots i tenien un deute de més de 15 anys…

Tagged:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading “Ara, almenys tens una base legal sobre la qual reclamar els teus drets” (II) at a destemps.

meta

%d bloggers like this: