“Correa és un part social” (II)

4 gener 2011 § Deixa un comentari

Foto pròpia

Divergències amb l’esquerra

En preguntar-li per l’MPD (Movimiento Popular Democrático), em diu que són maoistes, que fins fa poc estaven al govern. Es van aliar amb el partit comunista, el partit socialista i els moviments socials per arribar a les eleccions de 2006.

Abans, mai hi havia hagut possibilitat de reelegir el president i “això era un problema perquè amb 4 anys no n’hi ha prou per desplegar certes polítiques; però més de 8, crea vici, no fas canvis”. Ara, la nova constitució permet que es faci com a Xile, on es pot governar dos mandats seguits, descansar-ne un, i tornar-se a presentar. Rafael Correa va tornar a guanyar les eleccions el 2008, a la primera volta, amb molt de recolzament, un 87%. Les properes eleccions, doncs, seran el 2012.

La primera bronca amb l’esquerra va venir en voler canviar o manipular coses, com lleis, etc. Acosta no ho va permetre. “A nivell social té coses bones i coses dolentes”, em reconeix. Per exemple, amb Gustavo Larrea, quan els policies han anat a desallotjar comunitats, “han dialogat, no hi ha hagut ni un sol tret, ni un sol ferit”.

També parla bé de la ministra de Salut, Caroline Chang. “Ha treballat per eradicar la malària, el dengue, sobretot en zones pobres on governs anteriors ni hi arribaven. La política de salut és molt bona”, m’afirma. Del ministre d’Inclusió Social em destaca “l’excel·lent treball de Lenin Merino, reivindicant els drets dels discapacitats, donant cadires de rodes, etc.”

Sobre l’educació, em diu que ha millorat, perquè s’exigeix els professors que estiguin acadèmicament preparats, s’exigeixen títols superiors per ensenyar. Però em comenta un canvi que considera dolent, com és la instauració de la meritocràcia des de ben petits per escollir el col·legi per al batxillerat. “Si ets abanderat/da a 6è, ho tens tot gratuït i pots triar, però qui et garanteix que el seu rendiment seguirà sent bo, i d’algú altre no millorarà?”. Ho diu tot i haver-se’n beneficiat, ja que la seva filla biòloga ha estudiat a Mèxic i no ha hagut de pagar res, “però hauria pogut no aprofitar-ho, i treure l’oportunitat a un altre que a 6è senzillament no destacava. A un nen no li pots treure la il·lusió d’anar al col·legi dels seus pares”. Considera que es genera una discriminació que, a sobre, es dóna en plena fase de formació. “La Rosa Martínez, ministra d’Educació, va plegar perquè no hi estava d’acord”.

Li pregunto, aleshores, sobre el tema estrella, el pla ITT. “Va ser una idea d’Acosta, quan era ministre d’Energia, junt amb el ministre de Relacions Fandher Falconi, de la mà de Yolanda Kakabatze, ex ministra de Medi Ambient i gurú del tema a Equador”. Quan van anar a presentar el pla a Europa, Bèlgica i Alemanya van demanar més informació sobre on anirien a parar els diners que donarien, que anessin on pertoquessin. “Correa els va dir que no es fiquessin amb les polítiques públiques del seu país i va acusar als negociadors equatorians de pobres ecologistes infantils i traïdors a la pàtria”. Roque Sevilla, un dels negociadors, “va sortir plorant”, i a l’endemà tots van renunciar dient que eren gent d’honor. “A Correa li marxa la gent d’esquerres”.

La segona ruptura amb l’esquerra va ser pel Cas Angostura, l’1 de març de 2008. Es tracta del bombardeig sobre el campament de Raúl Reyes, de les FARC, en territori equatorià. La investigació va treure a la llum que Gustavo Larrea s’havia reunit amb Reyes sense coneixement del Correa. El que no es va dir és que Larrea estava en negociació per alliberar presos, inclosa Ingrid Betancourt.

Però Larrea, igual que Luna Gitana, és un ex del MIR equatorià (Movimiento de Izquierda Revolucionaria, “que tenia relacions amb el xilè tot i que no agafaven les armes”). És per això que l’acusen de reunir-se amb Reyes, i el fan fora. Amb ell surt mitja esquerra del govern. En aquells moments, el govern es queda amb el partit socialista, l’MPD  i els indígenes, que s’hi queden perquè estava Manuela Gallegos de secretària nacional dels pobles.

La tercera ruptura va ser quan Correa “comença a ser massa prepotent, no permet protestes que sí que tenien dret a ser”. Per exemple, quan Evo Morales va visitar el país. “Evo no és només president de Bolívia, és el president dels indígenes de tota Amèrica Llatina, però Correa no els va deixar reunir-s’hi, i a més els va titllar de terroristes. Tot aquell que pensa diferent del govern, és terrorista”, assegura. Gallegos va marxa, així com també el seu subsecretari. En el lloc de Gallegos va entrar Doris Soliz, ex de Sociedad Patriótica (partit d’oposició, del Lucio), “una oportunista, arribista, que ara és ministra de Coordinació Política”.

Tagged:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading “Correa és un part social” (II) at a destemps.

meta

%d bloggers like this: