“Correa és un part social” (I)

3 gener 2011 § Deixa un comentari

Foto pròpia

Na Luna Gitana prefereix que l’anomeni així. No té cap problema en que pengi fotos seves, però, prefereix que el seu nom quedi a l’anonimat. Em permet, però, difondre el seu blog així com dir que té 48 anys, i que gaudeix de la doble nacionalitat, equatoriana i espanyola. De pare català i mare equatoriana, és nascuda a Quito, i quasi sempre ha viscut aquí. El seu avi era català, pintor, que va marxar dos cops del país per motius polítics. Ella és sociòloga, investigadora “de tot tipus”.

Ha treballat en el Programa Mundial d’Aliments, de les Nacions Unides; en comunitats pobres, per donar capacitacions, aconseguint enfortir els aliments de la zona i millorant la nutrició. Amb d’altres programes ha facilitat recursos a les zones de les valls de Quito, on viu gent assetjada que pateix riuades, etc. Els ha aconseguit potabilització de l’aigua, canalització d’aigües residuals,… També ha fet investigació història per a la televisió, concretament, per al programa Travesía, treballant sobre rutes històriques relacionades amb la llibertat, el camí de Bolívar, construcció del tren, ruta dels inques des del Perú. Va ser presidenta de l’Organització en Defensa del Consumidor.

Sempre ha estat políticament activa, d’esquerres, “amiga del Lenin Moreno [vicepresident] i de molta gent del govern. Però Correa no és d’esquerres, és un part social”, m’afirma rotundament, només començar la conversa. Em menciona la participació de Correa com a ministre d’economia del govern de Palacios, que fou, alhora, vicepresident de Lucio Gutiérrez.

Em cita el cas del vessament de Texaco-Chevron, un vessament de petroli molt destructiu, a la comunitat nord de l’Amazonia, una àrea protegida on viuen tribus indígenes: shuar, hoaraní, cofán. Els Bonifaz, uns advocats pelucones (pijos) duien el cas, i es volia tapar. Correa ho va destapar, i això va fer que el país “s’enamorés” d’ell per la defensa del medi ambient. Però el govern és mixt, segons m’assegura.

“Correa és un boyscout, ve del col·legi Cristóbal Colón (a Guayaquil), que és de Lasalle, estudia a una universitat laica i després a Bèlgica. Mai ha tingut una definició ideològica”. Segons Luna Gitana, es va llançar a la carrera política recolzat pels moviments socials (afros, indígenes, arc iris de Cambio Ciudadano, etc.).

Per a ella, qui posava el punt d’esquerra era Gustavo Larrea, que va ser primer ministre, i que pertanyia a Izquierda Revolucionaria. “Aquesta gent és la que li dóna el punt esquerrà”. D’Alberto Acosta em diu que és qui li dóna la força ecologista, verda. Ell va ser el president de l’Assemblea Constituent del 2008. “Però tots dos són pelucones”.

Malgrat tot, assegura que Correa té una personalitat molt forta, “et convoca gent”. Per exemple, quan hi ha la cita del 10 d’agost, que fou el primer crit independentista contra la corona castellana, i es fa un informe de la nació de tot del que s’ha fet.

Ball de presidents

L’últim dictador equatorià fou Velasco Ibarra, del 1962 al 1978, quan es va crear la constitució de Riobamba, Aquesta constitució es va reformar el 1995, i això “va permetre anar traient presidents”.

D’Alberto Dahik (d’origen turc), que fou vicepresident durant un govern de dreta “similar a CiU”, diu que “va fer barbaritats: robar diners, l’escàndol Flores y miel (torrons i regals d’alt standing…). Va ser el més corrupte”, conclou. Això va passar a principis dels anys 90 del segle passat, i fins el 2010 ha estat exiliat. “Però en lloc de jutjar-lo per corrupte, Corre en declara l’amnistia”, em diu exasperada.

La darreria dels anys 90 va ser un ball de presidents, des d’Abdala Bucarán a Fabricio Alarcón, o Jamil Mahuad, ex alcalde de Quito. “Ell mai va governar, sinó que ho va fer el vicepresident Gustabo Noboa”. Van ser anys difícils per a tot el país, ja que l’any 99 fou l’any en què a Equador va ser una situació similar a la del corralito argentí, o el tequila mexicà, encara que menys conegut. “La peluconada treia diners del país, mentre que els EUA pressionaven perquè es traguessin les subvencions al gas, al petroli, etc.”. L’any 2000, Mahuad cau per haver impulsat la dolarització del país. “La constitució es va trencar l’any 96, el 99… i altre cop el 2003, amb la caiguda de Lucio Gutiérrez”, que havia pujat al poder fent bandera d’antiEUA però un cop com a president es va baixar els pantalons.

Correa va pujar al poder el 2006, a les eleccions de març. A l’abril va convocar un plebiscit al país, sobre si es volia una nova constitució, i el maig es van fer les eleccions per la constituent, que es va formar el juny. De 134 assembleistes (diputats) que tenia l’assemblea constituent, 99 eren de Correa.

Anuncis

Tagged:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

What’s this?

You are currently reading “Correa és un part social” (I) at a destemps.

meta

%d bloggers like this: