Sense sal, sisplau (II)

28 Desembre 2010 § Deixa un comentari

Foto pròpia

D’allà anem a la fàbrica de soja, que només té 2 anys. La venda inicial era a turistes, però estan buscant obrir mercats a escala nacional. De la soja, en fan farina de la que en fan pa i galetes. Un dels productes estrella és la soyita de dulce, que es fa amb el gra torrat i amb mel. També elaboren diferents tipus de fideus: amb remolatxa, pols de bolet o espinacs, que, òbviament, prenen respectivament els colors lila, marró o verd.

A la mateixa fàbrica de soja em mostra unes conserves, els piclets, que són diferents formatges amb albahaca, pebre, oli, etc., i també el vi mortiño, un fruit típic de l’erm (páramo) andí, semblant a les móres petites. També hi tenen diferents melmelades (guayaba, chamburo, móra, mortiño…).

Mentre seguim passejant, li pregunto per les condicions laborals de la gent que hi treballa. Hi ha sou bàsic per tothom, així com assegurança, i també reben el décimo, una mena de paga extra. Els enginyers cobren més que els obrers. Cada dilluns, hi ha reflexió: es troben tots els directius i alguns obrers (aquests hi van per torns), per parlar de pèrdues, d’observacions, etc.

Arribem a la formatgeria, la segona cooperativa més gran, tot i ser la primera en començar a funcionar, ja als anys 70. L’impulsor en fou en José Dubach. Ara, elaboren fins a 22 tipus de formatges diferents, alguns dels quals no es fan sempre, només per encàrrec. Reben entre 3.500 i 4.000 litres de llet diaris; les vaques són pròpies, el 90% de la població de Salinas viu de la ramaderia. Es lleven a les 3h del matí per munyir les vaques. El litre llet es paga a 40 cèntims als socis de la cooperativa.

Foto pròpia

I em comença a explicar tot el procés. En pasteuritzen entre un 65-67%; m’ensenya la lira, l’eina que es fa servir per fer el tipus de tall, segons el formatge; la tela serveix perquè el formatge tingui més consistència. D’allà, va a les càmeres de salació.

El formatge andí és un dels millors de l’Equador. Necessita de tres a quatre mesos de maduració; cada tres dies, els netegen al pati amb aigua a pressió i raspall, per treure’n els fongs. Just abans de vendre’l, hi afegeixen movilit, un conservant. El gruyère pesa 30 quilos cada peça, necessita un any de maduració i es treu a netejar cada cinc dies. El formatge fresc, en canvi, amb un mes de maduració en té prou. Per a la salació, fan servir aigua i sal iodada.

Arribem a una empresa que treballa amb fongs secs; “aquesta és privada”, em diu, i és aleshores quan m’assabento que hi ha tant empreses comunitàries com privades. Aquesta empresa, que ven diferents productes a escala nacional, es va formar després que el poble rebés la visita d’uns finlandesos que van impartir cursos d’emprenedors.

D’allà ens dirigim a la fàbrica de pilotes, de marca Ambato. Per fer-les, treballen amb bleris, fil de seda, cuir sintètic i cola industrial feta a base de cautxú líquid. Un cop modelades, les posen al motlle definitiu que va al forn durant 5 minuts, a 150°C. Exporten a Santo Domingo, Latacunga, Loja, Quito i Ambato. Elaboren unes 250 pilotes a la setmana. Sens dubte, però, el que més em crida l’atenció d’aquest lloc són les pèssimes condicions en què estan treballant els tres operaris: un espai molt reduït, amb el forn allà mateix, així com tots els elements industrials amb què treballen, i el pitjor de tot: una fortíssima olor de cola, del cautxú, que t’ofega ja només mentre puges les escales per arribar al seu lloc de feina. Només de pensar que aquests homes s’hi passen vuit hores cada dia, i sense res que els protegeixi de l’aire contaminat, fa esgarrifar. De fet, en marxo quasi marejat, de la fortor.

 

Foto pròpia

Tagged:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading Sense sal, sisplau (II) at a destemps.

meta

%d bloggers like this: