Reconèixer el deute amb la Mare Terra

12 Desembre 2010 § Deixa un comentari

Imatge: internet

El Ecuador se compromete a mantener indefinidamente inexplotadas las reservas recuperables de 846 millones de barriles de petróleo del Campo ITT. De esta forma se evita la emisión de 407 millones de toneladas de CO2 a la atmósfera, reduciendo el cambio climático. El valor de las emisiones evitadas es mayor a las emisiones anuales de países como Brasil o Francia.

Aquesta és la definició curta del projecte ITT, que significa Ishpingo, Tambococha, Tiputini, el nom de les zones afectades. Al web, se’n poden trobar totes les explicacions: en què consisteix el projecte, la zona afectada, etc.

Simplificant-ho molt: l’Equador té unes reserves de petroli que està disposat a mantenir sota terra, en benefici mundial (no destruir el territori, no col·locar més diòxid de carboni a l’aire, etc.). Això, però, al país, li suposa una pèrdua potencial econòmicament. Per aquest motiu, llança la proposta a tot el món per responsabilitzar-los, fer-los partícips, de les conseqüències de la no destrucció del territori. Equador ha estimat la quantitat a demanar en 3.600 milions $, que representa la meitat del que el país rebria explotant i venent aquest petroli.

Segons el diari Hoy, en la seva edició del 3 de desembre passat, informava que la iniciativa del pla Yasuní-ITT ja suma 36,13 milions $. La darrera aportació fou a finals de novembre, quan 25 famílies del cantó Cayambe, al nordest de Quito, van aportar 250.000 $. Les altres aportacions són de Xile (100.000 $), Itàlia (35 milions $, en realitat és intercanvi de deute), l’Estat espanyol (1 milió $), Sambito (5.000 $) i el mateix diari Hoy (25.000 $, en publicitat gratuïta oferta al govern).

De fet, això no és res més que una conseqüència de la pròpia Constitució Equatoriana, impulsada pel president Rafael Correa, quan va pujar al poder l’any 2007, i aprovada el 2008. Al capítol setè, l’article 71 diu així:

Art. 71.- La naturaleza o Pacha Mama, donde se reproduce y realiza la vida, tiene derecho a que se respete integralmente su existencia y el mantenimiento y regeneración de sus ciclos vitales, estructura, funciones y procesos evolutivos.

Toda persona, comunidad, pueblo o nacionalidad podrá exigir a la autoridad pública el cumplimiento de los derechos de la naturaleza. Para aplicar e interpretar estos derechos se observaran los principios establecidos en la Constitución, en lo que proceda.

El Estado incentivará a las personas naturales y jurídicas, y a los colectivos, para que protejan la naturaleza, y promoverá el respeto a todos los elementos que forman un ecosistema.

Imatge: internet

El més sorprenent, però, és que aquests drets, tot i ser reconeguts a la Constitució Equatoriana, com que fan referència a la Pacha Mama o Mare Terra, són aplicables arreu del món. Això ha fet que diverses persones hagin impulsat una demanda, a trabés de la Cort equatoriana, contra el vessament de petroli de BP al Golf de Mèxic (info aquí i aquí).

Per a algú que ve d’Europa, acostumat a fer volar coloms i vendre núvols de fum, això és, certament, i com la pròpia proposta es promociona, una idea revolucionària. En primer lloc, perquè passa realment de paraules a fets i atorga un valor real al territori, a la Mare Natura, al medi ambient, més enllà de programes televisius i propostes electorals que no arribaran enlloc. D’alguna manera, s’acosta a una base teòrica de materialisme econòmic a l’hora de quantificar la possible destrucció del territori (de les terres, contaminació de l’aire, etc.), malgrat encara estiguem lluny d’una solució òptima del tot. Però vaja, si més no, ajuda a prendre consciència de la finitud del món on vivim.

I en segon lloc, perquè involucra, implica i fa responsable dels jaciments propis de petroli a tota la comunitat internacional, a tot el món sencer, perquè seríem tot el planeta qui ens beneficiaríem (o no, vaja, això ja depèn d’on et trobis, clar…) d’una explotació petrolífera que, segons com, cau a milers de quilòmetres de casa. És a dir, se’ns fa membres efectius d’una comunitat global (internacionalització dels costos) mentre que se’ns repercuteix, també, les conseqüències ‘negatives’ econòmicament de la no explotació de recursos (en fer-nos pagar, se’ns fa ‘solidaris’ amb aquella gent que, per benefici medi ambiental i de salut de tothom, deixarà de guanyar diners).

En trobar-me fora del país, no vaig seguir la campanya electoral al Principat, però… algú em podria dir si hi havia propostes similars en algun dels programes electorals de les formacions que s’hi van presentar? O per fer-ho més ràpid, breu i pragmàtic: d’alguna de les formacions que han obtingut representació parlamentària?

Més opinions sobre el pla Yasuní-ITT.

Anuncis

Tagged:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

What’s this?

You are currently reading Reconèixer el deute amb la Mare Terra at a destemps.

meta

%d bloggers like this: