Elogi de l’esforç

9 Desembre 2010 § Deixa un comentari

Foto: internet

En Giuseppe Tonello, més conegut com a Bepi (“Pep”, com es diu a la seva zona natal), va arribar a l’Equador provinent de Treviso, al Venetto italià. Era l’any 1970, i hi arribava com a voluntari de l’Operazione Mato Grosso i amb un bagatge d’educació salesiana al darrere. En arribar-hi, el bisbe salesià de Guaranda els va enviar a Salinas, la població més pobra del cantó més pobre del país, Bolívar.

Salinas, l’any 1970, no tenia vies adequades per arribar-hi. Però això no era el pitjor. La mortalitat infantil era del 45% (%, no per mil). De fet, el propi Bepi i la seva dona Teresa, una mestissa equatoriana, van haver de veure com moria la seva primera filla tres hores després d’haver nascut. La seva decisió de viure com la gent del poble va arribar fins a aquest extrem, de patir la pèrdua d’una filla.

La missió dels voluntaris de l’OMG, encarregada pel bisbe, era construir una casa comunal i fer-hi arribar l’aigua potable. Un cop fet, en Bepi va veure que la situació no canviava. A partir d’aquí, va començar a sorgir la voluntat de fer cooperatives, crear llocs de treball, defensar el territori, crear infrastructures, etc.

L’any 1975, el bisbe de Guaranda va recórrer a peu els 22 km fins Salinas per proposar-li que entrés al FEPP (Fundación Ecuatoriana Populorum Progressio). El bisbe l’havia creat, i portava temps mirant de trobar un substitut per tirar-la endavant, ja que l’home ja era vell. La FEPP és una entitat cristiana que es basa en una encíclica de Pau VI, on afirma que la pobresa no és només material sinó també del cor, de l’ànima. Des d’aleshores, en Bepi hi ha estat el pau del canó.

Salinas és un municipi fundat l’any 1760. A finals del segle XIX, l’exèrcit en va fer fora els indígenes “amb trets al cul” perquè els nous terratinents s’hi poguessin establir. I entre el 1930 i el 1940, 33 persones foren assassinades perquè els terratinents poguessin quedar-se la terra.

Foto: internet

L’any 1971, la família Cordobés, una de les terratinents de la zona, pagava 5 sucres (antiga moneda del país, equivalent a 0’20$) per dia de feina. Quan ells s’hi van instal·lar, en van començar a pagar 20 (0’80$). “Em fa vergonya dir-ho, perquè també era poquíssim, però no teníem tants diners per tothom i, almenys, pagàvem quatre vegades més, ho anàvem apujant i, de rebot, vam fer que els Cordobés també haguessin de pagar més”. Avui, la cooperativa Salinerito distribueix arreu del país.

Des que en Bepi va fer-se càrrec de la FEPP, fins ara, que just celebren els 40 anys, a Salinas hi han plantat 16 milions d’arbres, hi han construït 5.000 cases, hi ha 25.000 joves amb estudis professionals, 130 formatgeries, s’han retornat 1.050.ooo hectàrees als indígenes (amb un cost de 18 assassinats) i s’han concedit 280 milions $ en 40 anys. Concedeixen una mitjana de 4 milions $ al mes, però per al 2011 estimen que en col·locaran 62 milions $ en total.

I és que el discurs d’en Bepi, òbviament d’arrel cristiana, se centra en treballar amb i per als pobres. “Dóna-li 1$ a un pobre i te’n generarà 100; dóna-li a un ric i hauràs tirat els diners”. La FEPP concedeix crèdits a la gent pobra, a un interès del 10% si són projectes cooperatius, o del 15-16% si són personals. “Així transmetem el missatge que és millor que cooperin”, afirma. A més, ell diu de no fer servir la paraula microcrèdits, que considera despectiva (“els pobres poden arribar a fer projectes molt grans”), sinó que prefereix parlar de finances populars: “diners del poble, per al poble i administrats pel poble”.

Analitza la seva tasca dins el context equatorià i mundial. “Les migracions segueixen els fluxos dels diners”, assegura, i per això diu que cal revertir la situació de pobresa treballant amb els pobres. “El ric viu del pobre, i la tecnologia sofisticada de l’economia primària, cal invertir aquesta situació”, afirma. “Equador és una fàbrica de fer pobres, gràcies a l’explotació”.

Foto: internet

És per això que valora molt positivament, per exemple, que Correa rebaixés el tipus màxim d’interès del prètec bancari del 48% al 30%. “I els bancs se li van tirar al damunt”, afegeix. “A Correa li critiquen els indicadors macroeconòmics, comparant-lo amb Perú, que té un creixement del 8%, però Alan García [president del Perú] té una acceptació del 34%, mentre que Correa supera el 60%. García ja sap que no té possibilitats de sortir reelegit”.

El propi Rafael Correa, president del país, també va ser voluntari a l’OMG. En Bepi afirma que Correa no deixa que els diners marxin del país, i que el que li falta a Equador no és tan produir més riquesa, sinó distribuir-la millor. Assegura que durant els anys 80 van augmentar la corrupció i les desigualtats.

“A Equador hi ha la cultura de la humiliació, de voler mantenir la gent submissa i sotmesa, que no pugui créixer”, assegura, i afirma que això es basa en un problema d’estructura i de cultura. Però sentint-lo parlar, encara que faci servir altres paraules, un no deixa de pensar que es refereix a un problema de propietats de la terra i dels mitjans de producció, és a dir, de la lluita de classes.

El seu leitmotiv és ‘Intel·ligència, suor i amor’. “Intel·ligència, per resoldre els problemes; suor, perquè t’has de cansar; i amor, perquè si no estimes la gent amb qui treballes, els veus com a números”, conclou. Amb aquesta filosofia, han ajudat a més de 130.000 famílies, que representen unes 700.000 persones, és a dir, més del 15% de la població rural equatoriana. Un esforç que, possiblement, pot veure’s reflectit en l’àmbit governamental des que Correa va pujar al poder l’any 2007.

Foto: internet

Tagged:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading Elogi de l’esforç at a destemps.

meta

%d bloggers like this: