“L’art, per a mi, és una altra forma de resistència” (i II)

1 Desembre 2010 § Deixa un comentari

Foto pròpia

Però a Colòmbia, la mort et persegueix allà on vagis. Fa 5 anys van matar la seva filla, quan només en tenia 15. La van voler fer passar per un fals positiu. “La van vestir de guerrillera, però li van posar uns pantalons enormes”. Fins aquí, ens ho explica tot amb serenitat. Però arribats a aquest punt, fa una petita pausa, agafa la bossa a mig fer que romania damunt la taula i es posa a teixir. Endevino una mirada dolguda caiguda cap al terra, i les seves següents paraules perden força. Té un nus a la gola.

I aquí és on entenc més clarament la frase que ens ha dit només conèixer-nos, que “l’art és una forma de resistència”. Ho és, en tant que serveix per difondre la història, com els quadres, o per treballar conjuntament i organitzativament, com les bosses i les polseres, que fan a través d’un grup de dones. Però també ho és perquè li serveix per refugiar-se, per mirar de superar la tràgica i dolorosa pèrdua d’una persona tant estimada, que a més ha succeït d’una manera tant cruel i impune. No debades, al cap de poca estona, torna a deixar la bossa on era: només era un refugi temporal.

Foto pròpia

“Jo vull la pau, no la guerra, la guerra només porta mort i dolor”, ens afirma. I ho té clar. “Un dia ens van venir a oferir diners pels nostres morts, a mi m’oferien 15 milions de pesos per la meva filla. Ni m’ho vaig plantejar, en cap moment ho vaig voler acceptar. Qui pot posar preu a la vida d’algú? Les persones no tenim preu. A més, acceptar els diners és perpetuar els assassinats, seguir-los tolerant. El que cal és justícia”.

Na Brígida segueix amb la ment ben lúcida. “Tot nen pobre que neix és oposició. Tots els governs volen aniquilar el pobre perquè només el veuen com a despeses”. I continua dient que “a la gent se la mata o se la desplaça per la terra: és rica en cultius, en carbó, en fusta, en aigua… o et desplaces, o et maten”.

“Qui és, que crea els guerrillers?”, ens pregunta. “Són ells”, afirma ella ràpidament. I ens explica la història d’un noi, a qui els paramilitars van agafar amb tres amics més. Corrien els anys noranta del segle passat, i els paramilitars havien adquirit una màquina, procedent dels Estats Units, que servia per fer desaparèixer persones. “Els van moldre als tres, davant d’ells. Els van anar posant un a un, pels peus, amb ell davant, perquè veiés com patien i sapigués què li esperava. Els van trinxar, els van moldre”. Ens quedem estupefactes, horroritzats. I afegeix: “Sabeu on està el noi, ara? És guerriller”.

Foto pròpia

Tagged:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading “L’art, per a mi, és una altra forma de resistència” (i II) at a destemps.

meta

%d bloggers like this: