“L’art, per a mi, és una altra forma de resistència” (I)

29 Novembre 2010 § Deixa un comentari

Foto pròpia

Doña Brígida transmet amor, força, coratge, valentia i perseverança. Ho fa a través de les diferents representacions artístiques en què es desenvolupa, però sobretot, a través de la seva mirada, les seves paraules i la seva inconfusible rialla. I una abraçada afectuosa i tendra que et regala des del primer moment en què la coneixes, reconfortant, agradable i plena de força.

A Doña Brígida la vam conèixer a ca seva, rodejada d’algunes de les seves obres. Viu en una petita caseta, o cabanya, a la Comunitat de Pau de San Josesito. Hi va arribar fugint del conflicte. Petiteta com és, i amb 60 anys acabats de fer, és tot un pou de vida, experiències i sapiència. Les seves dues llargues trenes blanquinoses no són sinó el toc juvenívol d’un esperit encara combatiu.

“Sóc supervivent de la UP, i membre del PCC”, ens va dir. I no va deixar de resultar-me curiós que tothom, absolutament tothom qui hem conegut de la UP (Unión Patriótica), s’hi refereix com a supervivent: tal fou el genocidi polític contra aquesta formació que va acumular més de 3000 persones assassinades o desaparegudes en menys de 20 anys.

Foto pròpia

Actualment, la seva forma de resistència són els teixits i els quadres. Fa bosses de roba, polseres de shakires (boletes petites de color) i quadres. Els quadres són una plasmació en color de la història, la trista història, de San Jose i les veredes del voltant. Des de l’arribada de la gent, fins als desplaçaments, les massacres perpetrades per militars i paramilitars, el monument a la memòria…

“Aquest quadre, amb els helicòpters, es refereix a la massacre de 2005, oi?”, li pregunta un de naltros. “No, això és d’enguany”. Silenci.

Sorprèn, però, la senzillesa amb què parla de la brutalitat que ha patit, vist o viscut. Sorprèn que quan diu la frase “Ens ha tocat viure una vida molt dura”, pronunciï les darreres paraules amb un somriure. Potser aquesta és la manera de sobreviure.

Foto pròpia

Na Brígida porta en política des dels anys 70 del segle passat. Son pare, un germà seu i ella mateixa foren fundadors de la UNO (Unión Nacional de Oposición), una plataforma d’esquerres, la rimera que es fundà al país. Son pare va ser perseguit per la seva militància política, i durant 11 anys va viure amagat per la pròpia família.

A ella també li va tocar fugir. Durant anys, va viure d’un lloc a l’altre, evitant la mort. Hi va haver una època en què s’anava refugiant en una zona de cases deshabitades, canviant cada dia, per evitar ser trobada. Una nit, cap a quarts de dues de la matinada, va sentir gemecs. Eren d’un noi de 14 anys, un noi que es guanyava la vida venent números de loteria per pagar-se els estudis.

Foto pròpia

El noi portava les mans lligades. Jeia al terra. Al seu voltant, tres figures humanes l’envoltaven. Tres trets. I les figures van desaparèixer.

Atemorida, amagada d’entre les parets, ella veia com el noi encara sobrevivia, tenia els ulls oberts, mirava amb desesperació cap al cel, com intentant aconseguir l’aire o la força que li faltava per resistir. I van aparèixer de nou les tres figures. Eren, també, tres nois d’entre 14 i 15 anys.

Primer li van tallar un peu, després l’altre. Després li van tallar les cames, després els braços. I finalment, el van decapitar.

Ella ho va veure horroritzada, bloquejada per la por d’estar enmig del no res, sabent que ella seria la següent. No es podia treure del cap a la mare d’aquell noi, que estaria a casa sense saber res del seu fill, patint. Cap a les cinc de la matinada va arribar la mare; era membre de la UP.

Temps després, mentre formava part d’ANDAS (Asociación Nacional de Ayuda Solidaria), una organització d’ajuda als desplaçats, li va tocar assistir a on havien arrossegat un avi lligat a un carretó per tot el poble. Va preferir no haver-ho de veure.

Foto pròpia

Tagged:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading “L’art, per a mi, és una altra forma de resistència” (I) at a destemps.

meta

%d bloggers like this: