L’atzucac colombià (I)

26 Novembre 2010 § Deixa un comentari

Foto pròpia

Els orígens del conflicte social armat que viu Colòmbia són, dintre del que cap, consensuats, com a mínim, en el capítol temporal. L’assassinat del líder liberal Jorge Eliécer Gaitán, per part dels conservadors, l’any 1948, va donar lloc a l’inici d’un enfrontament armat que, amb postures que han anat evolucionant políticament, ha durat fins l’actualitat. Sobre el perquè d’aquests enfrontaments, el seu origen motivacional, hi ha, també, un cert consens que apunta cap a la propietat de la terra i el model productiu.

Fins aquí, més o menys tothom podria coincidir. Però 60 anys després, el més difícil és entreveure la solució, la sortida política a un conflicte que, malauradament, segueix mantenint ben arrelades les seves causes. San José de Apartadó és una petita comunitat que ens pot servir d’exemple.

San José de Apartadó es troba al departament d’Antioquia, quasi fent frontera amb Córdoba. De fet, es troba a la regió de l’Urabá, propera al golf que li dóna nom, una zona geoestratègica important per la seva sortida al mar, la proximitat de la frontera amb Panamà i per ser una zona amb terres molt riques (fusta, recursos minerals o aigua, com indica la proximitat de la presa d’Urrá I).

Malgrat que des dels anys vint del segle passat ja hi vivia gent, nou fou fins la dècada dels anys setanta que es fundà oficialment el municipi. Ja als anys vuitanta, la presència guerrillera era molt forta. Com a municipi aïllat de la ciutat més propera, Apartadó, o de la ‘capital’ d’Urabá, Turbo, San José va viure un desenvolupament intern prou fort. Fou així com, cap a l’any 1984-85, la UP (Unión Patriótica) tenia aquella zona com un fortí.

Foto pròpia

L’any 1991 van començar les desmobilitzacions de l’EPL (Ejército de Liberación Nacional), de caràcter maoista. Hi va haver persecució d’alguns desmobilitzats per part de les FARC (Fuerzas Armades Revolucionarias de Colombia) que els acusaven de delació i passar informació a l’Estat. Això va facilitar que, alguns d’ells, tornessin a agafar les armes, però aquest cop per enrolar-se a les files paramilitars. Aleshores, existien les ACCU (Autodefensas Campesinas del Chocó y Urabá), preludi del que posteriorment serien, a escala nacional junt amb d’altres grups paramilitars, les AUC (Autodefensas Unidas de Colombia).

Cinc anys més tard, el 1996, fou assassinat el fundador de San José de Apartadó, líder comunitari i membre de la UP. De fet, durant aquella dècada ja hi va començar a haver desplaçats. El mateix any 1996 fou quan hi va haver la primera massacre, en què quatre persones foren assassinades. La immensa majoria dels assassinats foren perpetrats per militars o per paramilitars, i alguns d’ells, conjuntament. Segons un estudi, dels més de 180 assassinats d’aquella comunitat des d’aleshores fins ara, una vintena foren per militars i paramilitars.

Val a dir que, d’entre les guerrilles, concretament a les FARC, al Front 5, que opera a aquella zona, hi havia un personatge, d’àlies Samir, que destacava pel seu caràcter excessivament bèl·lic i sanguinari. Fou expulsat de les FARC, ara compta com a desmobilitzat i és un delator que treballa per l’exèrcit. De fet, viu amb escorta personal dins la caserna de la Brigada XVII, la present a la zona i responsable de la majoria d’assassinats de camperols.

Foto pròpia

L’any 1997 es va crear la Comunitat de Pau (CdP). La CdP és una postura voluntària (no tothom en forma part) que es basa en una declaració temporal de cinc principis, mentre duri el conflicte:

  • participar en els treballs comunitaris

  • lluitar contra la injustícia i la impunitat dels fets

  • no participar directament ni indirectament en el conflicte, i no portar armes

  • no manipular ni lliurar informació a cap de les parts

  • no beure alcohol

La gent de San José fa anys que busca la pau, la justícia i la tranquil·litat a la zona. La resposta que reben per part de l’Estat, a través dels seus organismes oficials o il·legals, els ho dificulta enormement. Fa 3 anys, tres persones d’una mateix família van ser empresonades durant un any. Finalment, els van deixar anar. A l’agost d’enguany, però, foren detingudes durant dos dies, i deixades anar. Però mentre eren a la presó, un diari es va encarregar d’acusar-los de tot tipus de delictes inventats (no eren ni acusacions de la fiscalia), publicant-ne també els noms i les fotografies. Quan tornaven cap a casa, a mitja tarda, foren assaltades per paramilitars que els van disparar. Una d’elles va rebre un tret a la cama, però va poder arribar al poble i avisar que les altres dues havien fugit amagant-se enmig del bosc. La comunitat en bloc va sortir a buscar-les, per trobar-les abans no ho fessin els paramilitars o l’exèrcit.

Fet i fet, si una cosa van aprendre a la comunitat és l’estreta relació entre aquests dos cossos armats. Per anar d’Apartadó a San José, cal passar per un únic camí enmig del bosc on, ara que el conflicte no és tant calent com fa uns anys, hi ha de tres a cinc reténs (controls) militars. Durant els anys vuitanta i noranta, l’exèrcit mai hi era quan apareixien els paramilitars. Dit d’una altra manera: la gent del poble sabia que quan els militars retiraven els llocs de control, apareixerien els paramilitars.

Foto pròpia

Tagged:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading L’atzucac colombià (I) at a destemps.

meta

%d bloggers like this: