Per ella, perquè no ho hagi de viure

20 Novembre 2010 § Deixa un comentari

Foto: Sergi Orge

Na Laysy té 4 anys. Fins i tot, per la seva edat, podríem dir que és entremaliada com poques. No parava quieta, no parava de córrer amunt i avall, de tocar-ho tot, de remenar-ho tot. Era un terratrèmol. I com vindria a ser normal per la seva edat, primer ens ignorava, després ens prestava atenció quan li ensenyàvem les càmeres que dúiem i on ella s’hi veia reflectiva o, fins i tot, grabada en directe. I després, ja fins i tot va jugar amb naltros, ens va fer bromes i es va deixar fotografiar tranquil·lament. I tot, sense perdre el somriure a la cara.

Però el context en què naltros la vam conèixer no era precisament tant agradable. Havíem anat fins al seu poble,  San Benito Abad, un corregimiento del municipi de Sampues (prop de Sincelejo, al departament de Sucre), per apropar-nos a crua i dura realitat. La dels Montes de María.

Igual que a la zona de Bolívar, aquí els paramilitars de les Águilas Negra també hi han fet estralls. Però potser, la diferència amb la zona de Las Palmas, és que allà, el dolor, la mort i el terror, són recents, molts recents.

Va passar no fa ni mig any. De fet, és possible que fins i tot, algú se’n recordi de què feia aquell dia; era el 21 de maig de 2010. Aquell dia, una dona del poble i el seu fill de 18 anys van ser brutalment assassinats. A tots dos els van treure els ulls i tallar la llengua.

A ell, li van tallar els genitals i li van posar dins la seva pròpia boca. A ella, la van violar i la van decapitar.

Tot i que havíem estat grabant una trobada amb família seva i d’altres membres del poble, això no ho vam saber fins després, ja que la família amb prou feines si s’aguantava. Estaven tots i totes amb les llàgrimes als ulls, quan es van presentar ho van fer amb veu dèbil i tremolosa. Una noia es va passar tota l’estona amb el cap entre els braços, damunt la taula, destrossada: és la filla i germana de les dues persones brutalment assassinades.

No ho sabíem, quan estàvem grabant, però es respirava el dolor, es palpava el terror, i un s’esperava, per desgràcia, el pitjor, com ens van confirmar després. I a part d’aquest cas, un parell de persones més eren per allà per una altra situació de violència per expropiar les terres. Unes terres on hi posaran búfals i després hi plantaran palma per fer biocombustible i subjugar, de nou, l’economia del país als grans interessos transnacionals i sotmetre, així, altra volta, la seva població.

Foto: Sergi Orge

Altre cop, doncs, dos dies després de Las Palmas, vèiem com la violència contra la població camperola té un sol objectiu: el control de les terres. Als camperols se’ls assassina, se’ls tortura i se’ls crea pànic, se’ls compren les terres, se’ls expulsa, se’ls roba la propietat, tot és vàlid, per aconseguir un sol objectiu: que marxin, i que la terra passi a ser propietat de paramilitars, de terratinents, de grans explotadors, de la burgesia de sempre.

60 anys després de l’assassinat de Jorge Eliécer Gaitán, més de 40 anys després del naixement de les guerrilles comunistes de les FARC, més de mig segle després d’un conflicte originat pel control de la terra, la realitat es mostra, avui, més clara i evident que mai: el conflicte segueix vigent, segueix ben viu, a costa de totes les morts.

Al costat de tant de dolor, terror i mort, un no pot deixar de mirar cap a aquesta nena, que tot just comença a emprendre aquest camí que és la vida, i desitjar-li que li sigui ben llarg. Potser cal, doncs, que la lluita heroica que milers de colombians i colombianes per la terra, la pau i la justícia social, triomfi, i així a ella no li toqui viure el mateix.

I tot, per un somriure: el de la Laysy, i el de tots els nens i nenes de Colòmbia.

Foto: Sergi Orge

Tagged:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading Per ella, perquè no ho hagi de viure at a destemps.

meta

%d bloggers like this: