El “cas Ravelo Crespo” com a paradigma

7 Novembre 2010 § Deixa un comentari

Foto: internet

El cas de David Ravelo Crespo sembla destinat a sentar precedent dins la nova estratègia que segueix l’Estat colombià per atacar la dissidència. En un moment què els ulls i els dits internacionals comencen a tenir proves per assenyalar la col·laboració d’aquest amb els paramilitats, els “falsos positius” de l’Exèrcit i la repressió brutal i descarnada contra l’oposició, l’Estat canvia els assassinats i desaparicions per la judicialització i la criminalització.

Gràcies a les lleis de justícia i pau, hi ha paramilitars que s’estan beneficiant de rebre condemnes inferiors que si fossin jutjats pel codi penal habitual. Així, l’Estat premia la seva declaració (“versió lliure” es diu, i el fiscal no pregunta, el paramilitar només explica el que vol) , i es dóna una situació paradoxal en què quants més crims confessis, menys condemna reps, perquè estàs destapant casos i es valora que se sàpiga “la veritat”. Però a nivell jurídic, totes les declaracions, encara que siguin de crims diferent, van juntes. Un dels que s’està beneficiant d’això és el líder paramilitar el Panadero, qui pot sortir de la presó en un parell d’anys (alguns paramilitats que complirien 40 anys de condemna pel codi penal, gràcies a ‘justícia i pau’ en compleixen de 5 a 8).

El Panadero va assumir ser el responsable de la massacre del 16 de maig de 1998 a Barranca. Resulta, però, que abans de ser paramilitar, el Panadero havia format part de l’ELN (Ejército de Liberación Nacional) i, segons ell mateix afirma, de les FARC (Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia). Això li serveix d’excusa per dir que va ser ell qui va assassinar el candidat a alcalde pel FILA, David Núñez Cala, per ordres d’una suposada reunió de les FARC on hi eren presents tant ell com Ravelo. Així, tot i que ell es responsabilitza de l’acció material, n’incrimina com a responsable intel·lectual a Ravelo.

El passat guerriller del Panadero és suficient a l’Estat com per creure’l, igual que el fet que Ravelo formava part de la UP (a qui l’Estat sempre ha acusat de ser el mateix que les FARC). A més, que la seva declaració inclogui també la responsabilitat de la massacre de maig del 98 situa a la defensa en una posició molt difícil, ja que invalidar el seu testimoni seria invalidar-lo també per a aquest cas. Sembla, però, que hi ha algunes proves, com una mala descripció de Ravelo per part del Panadero, entre d’altres, que farien tambalejar el seu testimoni.

Però clar, encara hi ha un fet que pesa més en tota aquest muntatge, i és que Ravelo va acusar públicament a l’ex-president Álvaro Uribe de col·laboració amb els paramilitars, i ho va fer amb uns vídeos on se’l veu, durant la seva campanya presidencial del 2001, condecorant a coneguts líders paramilitars (a qui a més es comptava com a desmobilitzat). Que un regidor d’una població de 150.000 habitants acusi al mateix President de la República de paramilitarisme, sembla que no va fer molta gràcia a aquest. De fet, encara hi ha qui diu que Ravelo no ha pagat molt cara la seva acusació, ja que qui més qui menys esperava que el matessin.

I més enllà de la situació de Ravelo, ja hi ha altres presos que han estat acusats de la mateixa manera, i es tem que els noms de dirigents sindicals, de moviments socials, etc., que comencen a sortir ara en diferents sumaris, acabin passant pel mateix. Ells mateixos ho defineixen com la nova estratègia que fa servir l’Estat per atacar-los: un paramilitar assegura (sigui cert o no) que abans havia estat guerriller. Ell mateix se situa en un lloc de direcció on es planificaven les accions, i involucra als ara líders d’esquerres en casos que els suposen acusacions de segrestos o assassinats.

La diferència amb l’estratègia repressiva anterior, en què se’ls acusava de “rebel·lió”, era que això era més difícil de demostrar per part de l’Estat (havia d’aportar proves) i, a part, se’n podia fer fàcilment una campanya de defensa política. Ara, però, a nivell judicial, l’Estat ja no presenta una prova, sinó un testimoni, a qui, d’altra banda, se li atribueix tota la veracitat del món. I a nivell polític, convertint l’acusació en segrest o assassinat, fa que sigui molt més difícil políticament, en dificulta la mobilització.

Tagged:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading El “cas Ravelo Crespo” com a paradigma at a destemps.

meta

%d bloggers like this: