De la humilitat d’un home a la transcendència històrica

27 Setembre 2010 § Deixa un comentari

A vegades, la ceguesa mental d’uns cervells matxucats per la grandiloqüència que pretén el capitalisme ens obnubila fins a punts insospitats. En aquests casos, ens cal tant sols un humil cop de mà per poder-hi veure. I això sí, ser conscient de la pròpia limitació per estar alerta i poder obrir els ulls quan l’ocasió se’ns posa davant.

L’any 1948, a Colòmbia, van matar Jorge Eliécer Gaitán. Gaitán, del partit liberal, estava cridat a ser un nou estil de president colombià. Aquell mateix any va néixer en Sánchez. Poca cosa més us en puc dir, d’aquest home, més que el cognom (que és com tothom el coneix), i l’any que va néixer, perquè ells mateix ens ho va dir. Com també ens va fer ell, la referència a Gaitán.

No debades, ell explica que el conflicte colombià té el seu inici “en els 4 litres i pico de sang d’aquell dia de 1948”, és a dir, en l’assassinat de Gaitán. Assegura que allà va començar aquest conflicte que ja dura més de 60 anys i que està deixant desenes de milers de morts i centenars de milers de vides destrossades.

Al Sánchez l’he conegut a Veneçuela. Només sé que és colombià, no sé ni de quin departament ni perquè va marxar, però les metgesses cubanes que ens l’han presentat ens asseguren “que és un revolucionari de tota la vida”. Amb això, en tinc prou per callar i no preguntar, esperant que sigui ell, si vol, qui ens expliqui el motiu de la seva vida a Veneçuela, on ja fa anys que hi és. Hi duu un negoci de rentat de cotxes.

Ens convida sopar el mateix dia de les eleccions, cap al vespre. Degustem una mena de sancocho (típica sopa colombiana) exquisit, d’aquells àpats senzills i humils que t’omplen, tant l’estómac com el cor. I fan pensar.

En Sánchez vesteix una camisa a quadres mig oberta, permetent veure-li una pell colrada pel pas dels anys i el treball. De petita estatura però gran humanitat, els seus ulls no enganyen. Té una mirada trista però que incansablement encara alberga esperança. Això és indiscutible. Quan parla, quan gesticula, transmet caliu. I més que això.

“En Gaitán era com el Chávez. Homes com en Chávez en neixen un cada 100 anys”, i hom no pot deixar de pensar en un altre president màrtir d’aquesta Amèrica maltractada, com és Salvador Allende. “Chávez és l’esperança”, afirma. Sobri, tranquil, trist, però esperançat.

I és inevitable començar-li a donar voltes. Més enllà dels discursos, més enllà de les definicions polítiques, les paraules, els ulls i la pell colrada d’aquest home transmeten l’esperança que un altre home pot representar, per un país, per un continent, per al món. Ell espera que surti un Chávez colombià que posi fi al conflicte del seu país. I ho espera perquè sap que és possible.

“Naltros encara esperem el nostre Bolívar i el nostre Chávez”, li assegurem, en referència a les dues independències (la política i l’econòmica). “Doncs els toca lluitar per aconseguir-ho, és per això que jo els admiro”, ens contesta. I un pensa que s’han girat les tornes, que és a naltros a qui ens toca admirar-lo.

Però més fort encara és el sentiment que a un li agafa mirant-li als ulls en acabat d’aquesta frase. La seva esperança ens transmet el deure ineludible de lluitar, la necessitat d’assumir aquesta obligació. I sens dubte, és la humilitat d’aquest home la que ens permet prendre consciència i entendre la transcendència històrica de persones com en Sánchez, com Chávez, o com naltros mateixos/es. La pilota és damunt la nostra teulada.

[Nota: no tinc cap fotografia d’en Sánchez. Tanmateix,  el seu rostre pot (i ha de) ser el de moltes persones que ens creuem a la vida.]

Tagged:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading De la humilitat d’un home a la transcendència històrica at a destemps.

meta

%d bloggers like this: