Kan Mireia planta cara fins a l’últim moment

16 gener 2007 § Deixa un comentari

Mig miler de persones es van manifestar pels carrers de la Trinitat Vella, denunciant el desallotjament d’un important punt de trobada en el teixit social del barri.

El dimecres 10 de gener, els Mossos d’Esquadra desallotjaven per sorpresa Kan Mireia, la casa okupada-CSO que feia 10 anys que treballava dins el teixit social del barri de la Trinitat Vella. El desallotjament s’esperava per a la segona quinzena de gener, i s’havia convocat una manifestació de suport a Kan Mireia i altres CSO’s amenaçats per al dissbate 13 de gener, així com concentració de rebuig a un hipotètic desallotjament per al dilluns 15 gener a les 8h.

És de suposar que Joan Saura (ICV), conseller d’Interior i últim responsable de la repressió al Principat, volgués estalviar-se un desallotjament complicat i, tal i com ha passat amb altres CSO’s (La Lokeria, La Impremta, CSA Calamarsa…), va voler desallotjar per sorpresa, abans de la data prevista. Fou així com el dia 10 s’acabaven els 10 anys de lluita de Kan Mireia. En aquest context, la manifestació del dia 13 va prendre encara més força i significació, malgrat que el mateix dia 10 hi va haver una primera concentració de rebuig a la plaça Sant Jaume. La manifestació esdevindria la mobilització més contundent per mostrar la ràbia contra el desallotjament.

Amb gairebé una hora de retard, i amb l’amenaçant omnipresència de furgones antiavalots dels Mossos d’Esquadra, va començar l’espectacle d’inicia de la manifestació. Va ser a càrrec dels Diables de Sant Andreu, que van escenificar, a nivell teatral i pirotècnic, el conflicte entre els especuladors i la gent que lluita per un habitatge digne. A continuació va arrencar la manifestació, des de la plaça de la Trinitat; mig miler de persones seguien la pancarta inicial. També ho feien alguns grups de policies ‘de paisà’ i furgones del cos repressor.

La manifestació va passar per davant de la presó de la Trinitat, custodiada per la policia, on es va llegir un manifest i cantar consignes per la llibert de l’Alex, el Rodrigo i en Juan, els coneguts com a ‘presos del 4F’. El recorregut va portar la manifestació fins on hi havia el CSO La Gàl·lia, desallotjada ara fa 8 anys. L’espai que abans era de trobada de gent ara és només un edifici mort sense cap altre projecte que el de l’especulació. S’hi va penjar una pancarta reivindicativa en favor de l’okupació.

A continuació, i quan la manifestació es trobava al començament de la carretera de Ribes, els Mossos d’Esquadra van fer acte de presència violentament, tancant, amb les furgones policíaques, el pas en direcció a la Meridiana. Hi va haver alguns moments de tensió, amb el cordó policíac just enfront de la capaçalera de la manifestació, que denunciava la impossibilitat de manifestar-se en aquesta ‘seva democràcia’. Finalment, la gent es dirigí cap al pont de la Ronda de Dalt, al costat del Rock & Trini, on van pintar un immens mural amb la consigna ‘Kan Mireia vive, la lucha sigue’.

En acabat, la manifestació feu mitja volta, va passar per uns carrerons dels afores i, ràpidament, la gent va saltar els murs del Nus de la Trinitat per tallar-lo i mostrar d’aquesta manera el seu rebuig al desallotjament i a l’impediment, per part dels Mossos, del normal desenvolupament de la manifestació. La resposta del cos repressor no es va fer esperar, i just pocs segons després que la gent hagués saltat, els Mossos d’Esquadra van fer acte de presència i van començar a disparar a plaer contra tothom, mentre la gent, sense poder fer res més, corria despavorida per trobar una sortida. La violència dels Mossos és especialment cruenta si es té en compte que els i les manifestants no van atacar ni van poder resistir de cap manera, i que les pilotes eren disparades gairebé a boca de canó, també contra gent que havia caigut al terra.

Els i les manifestants es van dispersar com van poder per la Trinitat i per Tramuntana, arribant fins al nucli històric de Sant Andreu de Palomar, per on van seguir algunes corredisses fins força estona després. El resultat: 8 persones ferides i cap detingut.

Aquella mateixa nit, però, ja van aparèixer les primeres pintades contra Joan Saura. A la seu d’ICV de Sant Andreu hi van pintar ‘Saura-ICV: repressors de debò! Ja us ho trobareu!’. També a Mataró (el Maresme) havien siliconat i pintat la seu d’aquest partit dies abans, en protesta pel desallotjament de Kan Mireia.

[Publicat a Sant Andreu Informa’t]

Tagged: ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading Kan Mireia planta cara fins a l’últim moment at a destemps.

meta

%d bloggers like this: